L'encantador de serps (II): el Pintor Mediocre

Un relat de: Pau Nin

Al carrer Petritxol passa les tardes el pintor mediocre. Allà, la llum és grisa: els dies d'hivern, el tènue sol es fon a les teulades lliscant parets avall, difuminant-se, desfent-se, perdent tota intensitat en arribar al terra, fred i aspre. L'aroma és de xocolata negra, de cacau i de nata. I de melindros. I a la vista, els quadres dormen a les galeries amples, sovint buides, i cares. De lluny (potser des del Pi, apaivagant-se entre la gent que assassina l'eco de les parets de pedra) arriba la suau remor de la música alegre d'un quintet de swing, dels pocs quintets que encara tenen esma per portar amunt i avall un contrabaix carregat d'històries.

A mig carrer, allà on eixampla, baixant, a mà dreta, el pintor exposa; d'esquenes a una galeria, on un quadre enorme, emmarcat en un daurat solemne, s'imposa. Vora el pintor, sovint ignorant-lo, la gent s'hi para, i contempla la fusta del marc suaument treballada, gairebé acaronada pel fuster. Però dintre el marc, el buit, les formes vagues desdibuixades en pastel sota la firma d'un pintor de moda: absolutament inert, un paisatge pretensiosament alegre es veu com l'erm més immòbil, i no té passió ni força.

El pintor mediocre passa les hores, resignat, mostrant peces inacabades en una carpeta gran, molt gran, oberta sobre unes fustes grogues plenes d'esquitxos d'olis: allà, els personatges s'encavalquen als cartrons, es petonegen i es donen l'esquena, s'apropen i s'allunyen una vegada i una altra sota la mà capriciosa dels escassos curiosos que remenen el breu mostrari. Mentrestant, indiferent, el pintor fuma tot guaitant reflexiu un infinit que acaba un parell de metres més enllà d'on comença (potser a l'altra banda del carrer, en un altre quadre gris en un altre marc enorme).

Cap al vespre, el pintor mediocre abaixa els preus. Vint, quinze, deu. Dos per un. Passa una parella, i els crida. Un pels dos: tria, mira, remena, escull. Vol anar a pintar, però demà és trenta, cal pagar, i cal vendre. La parella s'ho pensa i, potser per compassió, compra: un quadre de cel taronja, on quatre xiprers esguerrats i incomprensiblement blaus trenquen les formes infantils d'una caseta sota uns jocs de llum impossible. Impenjable.

Mentalment suma quinze, i vint i deu, i una mica més de sota el llit. Demà podrà pagar el lloguer. Plega i remunta el carrer, a poc a poc, sense pressa. Arribat al portal, ajuda a una veïna a recollir estampetes, que li han caigut i han escampat pel terra. Ja fa temps que no es parlen, i mentre s'ajup comença a esbossar al seu cap el que pintarà a la nit, de nou sense la llum del sol: potser tornarà a provar el retrat, el de la Noia Dolça, que amb els ulls tancats repeteix una i altra vegada mentre s'adorm al llit: i amb quatre ratlles li sortirà perfecte.

Però sempre serà mediocre: tot just començat trencarà el paper, i correrà al llit, per tornar a cloure els ulls i somiar que pinta la seva obra mestra.

I endormiscat la sentirà arribar, ben entrat el vespre, i la sentirà cuinar, potser cantussejant alguna tonada en la seva llengua (i sonarà com una cançó de bressol ben tendra).

Comentaris

  • swing[Ofensiu]
    Magdala | 10-01-2017

    M'he traslladat a la plaça del Pi, amb la pedra, la música i el pintor mediocre. M'agrada el relat, i m'agrada la plaça.

  • M'agrada[Ofensiu]
    unicorn_gris | 13-01-2016 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat del pintor mediocre. Fa pensar en la gent que, encsra que passa per dificultats, no es rendeix; cal intentar-ho fins al final.

    Espero que el Pintor Mediocre pugui arribar a final de mes.

    Salutacions, Pau Nin. A reveure.

  • A mi també m'ha agradat.[Ofensiu]

    Està molt guai.

  • El pintor pot ser mediocre...[Ofensiu]
    PFC | 21-05-2004 | Valoració: 8

    El pintor deu ser mediocre, no pas l'autor del relat. Endavant, sr. Pau.

l´Autor

Pau Nin

4 Relats

20 Comentaris

20167 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33

Biografia:
Pau Nin (Barcelona, 19XX) és un autor paradigmàtic dintre dels cercles d'autors desconeguts. (...) La seva extensa obra, que podria arribar a veure la llum durant els propers anys, resta per ser traduïda a catorze idiomes, entre ells el xinès i el rus. (...) Lluny de convertir-se en un fenòmen mediàtic en la línia dels altres nous autors del moment, P.Nin ha escollit la discreta força del conte com únic medi per arribar al lector (...)

(Extracte de la Biografia de l'autor publicada al semanari "El Cinquè Gat", febrer de 199X)