Hola Kukisu, gracies pel teu coment, de fet ja no escric massa per aquí, per no dir casi gens, de fet tampoc estic massa lliure encara que m'agradaria tenir el temps que tenia abans per escriure... de fet... és que no estic massa a prop de casa i la veritat ja cops que enyoro la nostra terra.
Avui, gracies a tu, e tingut una agradable sorpresa encara hi ha algú que llegeix alguna cosa... i t'ho agraeixo, et puc fer una recomanació?... llegeix, escriu i escolta a la gent...
Sigues constant en aquestes tres coses, i no defalleixes mai, sigueu constant, la literatura és un món que ens fem. Sis plau, no deixes que ningú té el destrueixi.
Una abraçada amic relataire. De on?
De la terra del llibre... Jerusatlhem.
PD. Un altre dia et contaré altres coses.

Estimada Marta, gracies per fer arribar el teu comentari, i.... ja veus encara que el món és ple de mentides i de gent de tota mena, cal no descoratjar-nos, la vida de vegades és agraïda i el que ara pareix un malson pot arribar a ser desprès del temps en un veritable amor.
És cert que vaig trobar un esperit llançat, indefens, fet mil estralls, però.... el vaig pogué recuperar i ara és la més meravellosa de les companyes.
Cal tenir fe, si mes no en nosaltres mateixos, ja veuràs com a la llarga és el millor remei per combatre als qui en fan o volen fer mal.
Una abraçada, de tot cor, desitjant-te, molta, inspiració i talent
RAG.

Avui he tornat al meu jardí oblidat,
antics companys, de mil·lennis ara retrobats,
Capdelin, immensa poesia....que vol fer realitat.
He tornat del sub-mon, arena i vent, sorra i la immensitat.
El vell roser de blanca flor, tacada de vermella de sang,
La vella masia de gessamí cercada,
Tot m'esperava, fins tu, petit amic literat...
Fulles de paper, ploma i un vell tinter...
Que més puc desitjar.... !!!

Des del Regne de Jordania.
Ciutat de Petra.

Salut i talent.
Capdelin.

No és sols escriure, ni tan sols és tenir bona lletra, ni molt menys buscar la deessa inspiració per fer un bon relat. De vegades ens adonem massa tard... Escriptors/res n'hi a, i molts, però que parlin en el cor.... sols tu.
Felicitats gitana.
F.M & M.L.

felicitats banyeta, m'has fet riure sense ganes, es veritat, aixo de la desconfiança...
salut.

JOANJO JO TAMPOC PERO SONA BE, NO???
SUPOSO QUE DE MEFISTOFELES, ALGU QUE DEVIA DE SER SABI, FA MOLTS ANYS TANS COM LA RITA. JAJAJAJAJA.
ENS PARLEM AMIC.

CHE QUINES GANES DE VEURET PER AQUI !!
encra que començis altre cop en una obra mefistofelica, jajajaj una abraçada .
R.A.

És un veritable honor, que una de les millors escriptores d'aquesta web, m'afalagui en comentar-me un relat.
I... primer que tot demanar perdo, pels pocs, millor dit gens coments que t'he fet.
Es veritat, quan obrim la porta dels somnis... tot es possible, fins i tot, el nostre, mon, màgic i particular, que n'és de bonic, veritat?.
Bonic, com descrius els fets, com fas bellugar els mots, sols una persona amb una gran sensibilitat ho pot fer...
Però be, no m'enrotllo mes, encara que és maco descobrir gent que estimi, tant com per escriure així.
Felicitats.
R.A.

Si fos un gessamí voldria ser a prop teu per, amb la meva olor, donar-te els bons dies tots els matins, gracies simpàtica.
Ha ... i un petonas.

M'agrada la manera que tens d'expressar-te, tant en relat, com quan ho fas en prosa poètica, es nota que ets del signe de Balança, tota tu desprens pau i harmonia. Els teus relats també en recorden molt, quelcom més, que una manera de comunicar, potser que fins i tot sigui un declama del mateix batec del teu cor.
Gracies pels teus comentaris i perdona si no et comento mes, però soc un impenitent viatger.
Fins aviat, i força inspiració.
PD, i un peto...

Encara que he voltat mig mon, les olors d'Orient sempre en fascinen, i tu, potser sense voler, les descrius perfectament... les dones, (i els homes també) tenen el sentit de la luxúria que descrius, però a mes, tenen el to exòtic del desconegut... estimà es fa tot un luxe a l'abast de les nostres mans... realment meravellós....tal com ho descrius.
Salutacions companya.

algu que es molt lluny, pero que el sento molt a prop, amb els teus relats en recordes moltes coses, un estil inconfundible que m'encanta com descriues les coses cotidianes en tots, de vegades la vida et dona sorpreses... gracies petitona....
R.A.

de que podia anar aixo, pero ...el que en Pol i en Jordi es casen me ha fet recordar un relat que vaig escriure. i la veritat....el teu no te desperdici.
felicitats Jesús, fas que encara que sigui llerg segueixes a veure com acaba.
si pots en llegeixes el "pela este presec". es un altre estil.
gracies i força inspiracio.

quin goig tornar-te a veuret per estes llars, encara que sigui en aquest relat trist, i ple de sentiment.
forta abraçada als germans valencians.
R.A.

Quan hem vaig casar teníem una gateta, be ja la tenia jo abans de casar-me, el fet és que la vam portar a la nova casa, però... la pobra va agafar cels de la meva dona, un dia que va veure que li feia " carantonyes" a la meva dona, es va empipar i se li va tirar al damunt, la meva dona en va dir que triés, o la gata o ella.
Va ser una llàstima, fèiem un bon trio.
El teu relat me ho ha fet recordar.
Banyeta, a escriure força