L'Illa Blanca (Explosió de bellesa a Santorini)

Un relat de: NinniN

On les Teulades són blaves
Sobre un mar blau
On les Parets són blanques
Sota una llum blanca

Un cel blau immaculat
Ens regala una brisa intensa
Reclamant l'atenció que li prenen
La bellesa i fortalesa
Que dota de vida pròpia a l'illa
I la converteix en l'escollida
Per a ensenyar-nos als humans
Que la riquesa absoluta existeix
I que es pot viure sense res
Només veient un paisatge
Que mai ens podrà pertànyer

Teulades blaves
Sobre un mar blau
Parets blanques
Sota una llum blanca

Del bell mig del mar
El volcà solitari escruta
Els penya-segats que ell sol
Ha allunyat de la seva lava
I que ha separat sense pietat
L'illa del seu malson
Un malson vermell i negre
De fum, cremor i cendra.
Regalant un petit paradís
On les infelicitats s'obliden
I els desitjos es poden tocar

On les Teulades són blaves
Sobre un mar blau
On les Parets són blanques
Sota una llum blanca

Les margalides grogues creixen
Una plaga d'olor
Que envolta qui s'hi apropa
I ocupen tots els racons
I només el ciment del terra
Els prohibeix seguir la seva colonització.
Una colonització groga
Que pertorba l'interior
D'un racó en erupció
Que encisen als qui les toquen
Perquè són úniques i diferents

On les Teulades són blaves
Sobre un mar blau
On les Parets són blanques
Sota una llum blanca

Allà, just allà
On sota els peus,
Les onades repiquen
Contra una paret alta
Fruit d'una gran explosió
Que encara als éssers de l'illa
Els fa viure l'agonia
De no saber si tornarà
A fraccionar les seves vides
En trossets petits i preciosos
I en identitats dissidents

On les Teulades són blaves
Sobre un mar blau
On les Parets són blanques
Sota una llum blanca

És on comença la vida
I on acaba la mort vermella.

Comentaris

  • Màgia[Ofensiu]
    Naiade | 23-02-2011 | Valoració: 10


    Foc antic, cendra que el vent es va endur, per deixar l’illa blanca, paradís entre el mar. Un poema preciós, que diu molt més del que sembla. Per alguna cosa l’editora la destaca. Venen ganes d'anar-hi.

    Una forta abraçada

  • B. Julià | 04-02-2008


    Perdona que el títol que he posat abans ha sortit amb lletres i símbols extranys... Jo només he fet copiar i pegar de word amb la paraula Thera escrita en grec però després de publicar el comentari ha sortit així.. ho sentooo!

    julià.

  • θερα...[Ofensiu]
    B. Julià | 04-02-2008 | Valoració: 8


    Aquest poema, amb la seva grandesa en la descripció i en la visió de la història de l'illa de Santorini, em recorda aquell temps, fa ja més de dos anys, en que vaig trepitjar amb els meus peus terra grega, terra mítica. Les terres i els mars on Paris i Helena van sucumbir a l'amor i Héctor va ser derrotat per Aquiles, més tard mort per Paris al rebre una fletxa al taló... Les illes i els paisatges on Odisseu va passar mil i una penalitats, abans de poder arribar sa i estalvi a casa, un retorn, però, no excempt de dificultats. Allà on els temples a Atena, a Eros, i a Apol·lo inspiraren poetes tant grans de la nostra literatura com Carles Riba. Allà on el món sembla més bonic, i els somnis t'eleven més amunt d'on Zeus no havia estat mai. Allà on el món ja no és món----

    magnífic!

    julià.

  • Thera![Ofensiu]
    El follet de la son | 04-02-2008

    Thera és un lloc quasi irreal, és cert, però llàstima que sigui tan fastigosament pijoturístic

  • Totalment....[Ofensiu]
    xauxa | 07-03-2006

    ... fidel a tal com és l'illa, blava, blanca i groga, quasi be un petit paradís tal com la descrius es com em vaig sentir allà.
    Gràcies per a fer-me recordar moments agradables.
    xauxa

  • Gràcies![Ofensiu]
    NinniN | 21-07-2004

    Has llegit el "Sense Títol I"?

    M'interessen opinions sobre el tema.

    Per cert, la "prota" es diu com tú. Saps què significa?


    Una abraçada,

    NinniN

  • Molt maca![Ofensiu]
    Tanit | 20-07-2004

    M'ha agradat. Senzilla però fa venir ganes de visitar-la!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: