Una petita història d'amor

He preferit no puntuar per no ofendre ningú, però la nota que li donaria és un 6 sobre 10.

No li acabo de veure la gràcia a aquest relat. Em sembla que és un seguit com d'aforismes esperant sorprendre al lector, però li trobo falta de contingut, no acabo d'entendre bé el relat (la primera lectura m'ha deixat més confús que altra cosa), i el trobo sense argument, insuls, un mer pensament vital deixat anar i res més...

Vaja, que no és el meu estil de relats, sincerament.

No obstant, Shu Hua, altres relats de tu m'han agradat més, ho admeto.

Vinga, fins una altra!!

PD: ¿I a la majoria de gent li agrada el teu relat? A vegades em sento com a "fora de lloc" en el món literari... En fi, hi ha el que hi ha...

Un relat molt digne. Sembla d'aquells missatges del trànsit. Te'ns un do de veritat!

Tot hi ser una mica trist, no deixa de reflexar una mica la realitat. Ja que no només per internet pasen aquestes cose. Et puc dir que es un història que arriba dins. Tens una habilitat especial per fer que els teus relats siguin sorprenents. M'encanten!!!
Has pensat en donar classes per escriu-re?
Si alguna vegada ho fas pensa en mi, tens molt per ensenyar!

Glòria,

Un poema molt trist. Tanmateix, si l'has pogut fer és que entens perfectament que la vida també demana bellíssims somriures. Perquè són necessaris i convenen.

L'estructura és de mots breus, en la majoria dels casos, i, la seva disposició així com tots els signes de puntuació són importants per entendre el missatge que ens vols transmetre.
És gairebé, llunyanament sil·làbic, batec a batec.

Ho has pogut fer i això t'honora.
Segons al meu modest parer, es pot tractar qualsevol tema.

Enhorabona! Petons a tot

PS.
Així que ja ho sabem: Escoltem... Tranquil·lament...
els sentiments... de Shu Hua.
Ens els ofereix.

COMPTE, NO BADIS!
NO CORRIS, NO BEGUIS!
DÉU MEU! VIGILA!
SOCORS! NO, NO POT SER!
VIGILA PELS ALTRES!
NO NOMÉS ÉS PER TU
NO HI VAGIS! AUXILI!
MASSA ESFEREÏDOR! PER QUÈ?
QUATRE EN EL COTXE.
CAP VIU EN L'ACCIDENT.
COSSOS DESTROSSATS.
VIDES ESCAPÇADES
UNA PETITA HISTÒRIA
D'AMOR.

M'has deixat sense paraules. És digne d'aparèixer en les campanyes de la DGT.

Dues històries barrejades, una mateixa història qmb dues vessants. I sempre la pitjor és la que més marca. És una llàstima que aquestes coses passin.

Me l'emporto amb els meus preferits. Ha estat una lliçó sublim i inoblidable.

Una abraçada.

Hola Shu hua!!
kin relat més impactant!! m'ha agradat la tecnika akesta de intercalar-ho!!
Molts petons per a tota la family ok?

P.D: Hi ha + aventures d Odet ja publikades eh jeje ADEWSS

història d'amor, però meravellosa. No pots deixar de llegir-la, versos breus, brevíssims, ràpids, que van accelerant el ritme de lectura, versos que es van fent intensos, angoixants.... i després la tristor més absoluta.
M'ha impactat, Shu Hua. I em sap molt greu que sigui una història real. Tal com dius en la introducció, potser mai no li arribaràs a ensenyar al teu amic, però també penso que potser, al cap del temps, a ell li agradaria saber que li has dedicat aquest poema tan preciós.

Una abraçada, Shu Hua, feia força temps que no et comentava, però sàpigues que vaig seguint l'evolució de la teva nineta, avui al mateix en el fòrum. Et felicito per tot l'amor que despren el teu comentari.... No creguis que et fas pesada, tot el contrari, per això som la teva "altra" família, per estar amb tu en tots el moments que et vingui de gust compartir amb nosaltres.
Un petó per a tu i per a la teva nena!

ufff...se m'ha posat la pell de gallina, sobretot quan he rellegit els versos en majúscula...Oracions breus, molt dures, en contrast amb la teva mà, amb la mà que li ofereixes a aquest amic.

En majúscula trobem una realitat horrible, en mínúscula, la cara amable de la història...

Preciós! Una abraçada,

Marta

Holes:

Primer de tot, moltes gràcies pel comentari que em vas fer. No pensis que hi ha tant de treball com dius. Hi ajudà el fet de treballar en turisme -per cert, amb moltes reserves de negocis a Hong Kong, Beijing i Xi'an, entre d'altres-, que m'agradi la novel·la històrica i fets com pensar en la qualitat de vida en lloc de la durada.

On sí vaig voler sintetitzar tot això és en el paràgraf final, tal i com descrius.

Pel que fa a les faltes, perdó! És problema d'una operació que em deixà com a seqüela una pèrdua de visió lateral en l'ull esquerra (es pot comprovar en el text que la lletra correcta està a prop en el teclat!).

I el més important, aquest poema teu és genial. Actualment estic escrivint un relat sobre una història mitjançant el xat. Jo no sé escriure poesia però tu has aconseguit transmetre les teves idees en un poema. Allò que podria ser l'argument de tota una novel·la en una poesia amena i agradable. Quina sana enveja!

A partir d'ara ja tinc una persona més on dirigir-me per llegir poesia en la web.

Encantat i petonets a la petita,
Ismael.

le llegit un parell de cops, i tan el primer com el segon em deixa un sabor trist i amarg, però a la vegada dolç, de vegades valoro més, potser es incorrecte, el sabor que deixa un escrit que no pas la forma, com en l'altra poema te comentat que si ben escrit..bla bla.. en el fons importa el sentiment que et transmet.

Salutacions

Molta tendresa en la forma de relatar coses quotidianes amb les que tots ens sentim reflexats.

Molt interessant aquest poema, l'estructura i la forma diferent i original. Molt bé.

... de la teva setmana (de meu és clar! Perquè suposo que ja n'hauràs rebut forces més dels altres relataires!).

Primer de tot dir-te que la teva nena és preciosa! ;)

Pel que fa al relat (que és per al que serveixen els coments vertaderament...), t'he de confessar que em costava llegir amb les "tallades" de les frases que entre mig dels versos fan petites aclaracions... però que tot i això, li donen un ritme diferent, li donen força, i fan el text més poderós. Una trobada provinent del xat, que no acaba massa bé... sol passar; però també hi ha molta gent que li surt de fàbula!

[Avui només he pogut fer-te un coment... demà continuaré! ].

com has pogut fer a través d'un poema, tu que sembles tota sentiment, un relat tan real i tan distant com aquest, però alhora, tan trist.
És real perquè la mort d'una persona jove per accident és "el pa nostre de cada dia"
És distant perquè l'has teatralitzat a través de
els títols en majúscula i el possible diàleg
i tot plegat és trist perquè parles d'una mort que, possiblement, t'ha estat propera o sinó la tens present.

No ho sé com ho has pogut fer, repeteixo, però t'ha sortit rodó.

Molts petons a tu i a la teva nineta.

Hola Shuhua

Feia temps que volia comentar un dels teus relats. I no podia triar-ne un de millor que aquest poema, tan bell, tan tendre, tan trist, tan dur. Com la vida.

M'ha agradat com fas servir frases curtes i senzilles per expressar sentiments i idees i, a la vegada, explicar una història. No és fàcil, fer això.

Molt bé!

Hola Shushua!

Quin poema tan maco, tan trist, tan dur, però alhora tan sentit... Les petites pistes en majúscules, el final, impactant... m'ha agradat molt.
Potser sí que és una mica aviat per donar-li al teu amic, però segur que quan trobis el moment t'ho agrairà.

Et volia dir que per fi li he enviat un mail al Jordi Domènech i tiraré endavant això dels llibrets de Sant Jordi. Que s'hi ha apuntat algú més? Teniu raó, quedaria millor si fossim uns quants...

Per part meva, prometo intentar passar-me per aquí amb una mica més de freqüència!

Una abraçada

Mercè

Hola Gloria:
Es fet un poeme molt trist el qual mha impressionat molt.
M'agradat la naturalitat en que esta escrit.
Vull aprofitar per donarte las gracies per els teus comentaris.
Una abraçada.

Quants de sentiments... És trist però bonic a la vegada. M'ha agradat molt, està tot molt ben plasmat en poques ralles... Genial!
Una història d'amor que comença bé i té un final fatidic, com moltes de reals...

Et deixo el meu vot! Sort!!

Una abraçada i petons!

Gorwilya

Ostres, he de reconèixer que al començament m'ha costat mooooolt situar-me, la cosa no em quadrava, em costava veure per on anava el tema... Però el final m'ha semblat molt bo!

ara sí que valoro. I raono la valoració perquè en aquest poema, per sobre de la fredor, en el fons, guanyen els sentiments. I això no sempre és fàcil en un món on cada dia que passa la humanitat esdevé més inhumana.

Potser és la primera cosa que hauríem de canviar...

Les majúscules indicaven alguna cosa. Indicaven que alguna cosa no anava bé, que anva per mal camí.

Tots ens sentim cada vegada més properes aquestes tragèdies. Ens punyen més enllà de la freda i pura estadística. Perquè darrera de cada un d'aquests cops hi ha una història. Una història del que nosaltres en podem ésser part. No saps com desitjo que no l'hagis viscut des de dins. Prou dramàtic és ja viure-les des de fora quan, cada dilluns, diuen una xifra i en diuen l'edat.

No cal dir-hi més. Fa estremir.

Una forta abraçada, amiga Shuhua (espero saber pronunciar bé el teu nom el proper dia que ens trobem)


Vicenç

Qué difícil és entendre els cops tan forts que dóna la vida. L'estructura del poema li aporta una sensació d'història dolça i senzilla, plena d'esperances i d'il·lusions, que queda escapçada per la mort.
És una petita història d'amor que no pot tirar endavant, que no té un final feliç i tu li has posat un encís especial en els sentiments que transmet. Realment és molt important tenir algú a la vora que et faci costat en moments com aquests.
Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris.
Una abraçada de tot cor! Per cert m'encanta aquesta fotografia, és tan dolça i té tan caliu!

que "la vida no busca sempre somriures", però la intenció de fer un poema que no saps "mai li arribarà", sí que és bona, perquè el que compta és l'estimació que sents per aquells.

Un relat trist i, tanmateix, bonic. A més l'estructura és força bona.

Un petó, Glòria-Shuhua i un petonet a la teva "nineta" de la fotografia.