Llums

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Brilla la llum retallant les carenes
com un escot del teu bust anhelat.
Escolto el brum enllaçant les escenes
d'algun remot instant enjogassat.

Mira'm als ulls, no m'importa què pensis,
però somriu i embruixa'm un cop més.
Quan tu m'aculls a despit dels silencis
torna l'estiu i el meu desig confés.

Ara saps bé que entretinc el neguit
alimentant la indolent reflexió.
Però també em sedueix l'envit

tant inconstant com dolç de la il·lusió.
En el vaivé de les llums de la nit,
ets un imant que absorbeix la passió.

Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    Trena | 06-08-2021 | Valoració: 10

    Després de 16 anys, torno a llegir un text teu, i et felicito. M'ha enganxat des del primer vers.

  • Com diu [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-11-2010

    Unaquimera ets un autor tot terreny a l'hora d'escriure però trobo que tens un defecte enorme: que et deixes veure massa poc per Relats.
    Un sonet preciós, amic Vicenç.
    Una abraçada.

    Nonna

  • gràcies[Ofensiu]
    Shu Hua | 02-08-2010 | Valoració: 10

    per la teva amabilitat, ets un amic de debò cordial.
    m'agrada com utilitzes les paraules, tens molt de vocabulari.

    salut
    gloria