El noi que no volia travessar el pont

Un relat de: Miracle

Jo sabia que el pare mai no m'ho perdonaria. El recordo dret al meu costat, amb el pit lluent i pintat amb les insígnies de la tribu. Aguantava una llança i esperava que jo l'agafés i travessés el pont amb ella, m'arribés fins al llac de l'altra vall i pesqués el peix més gros. Era la prova d'iniciació: tornant amb el peix clavat a la llança per damunt del pont, hauria fet embogir d'alegria tots els membres de la meva família. Seria el senyal que ja havia esdevingut tot un home i em podria encarregar dels afers seriosos que ocupaven els barons del poblat. Ja podria reunir-me sota el baobab i discutir sobre els problemes i les solucions de la nostra gent.
Però jo mai no travessaria aquell pont.
De ben menut, la mare m'havia volgut portar amb ella a cercar aigua als pous de l'altra banda i jo havia ensumat el perill. Anava ben lligat a la seva esquena amb el farcell, però quan la mare va posar els seus peus descalços sobre les lianes del pont vaig començar a plorar i a xisclar i a moure amb desesperació el meu cosset. La mare encara va fer una passa sobre el pont, però de cop va parar en sec: jo havia caigut i estava a punt de rodolar pel marge espadat damunt del riu. Va retrocedir i em va agafar esglaiada. No ho tornaria a provar mai més, tot i que esperava que fos una rebequeria d'infant.
Però va ser per sempre.
Els vells del poble m'explicaven anècdotes amables sobre el llac de l'altra banda. Hi havia la llegenda que Déu havia pres l'aigua de la llacuna per buidar-la per tot el món i així s'havia inventat la humitat. Era, doncs, una aigua sagrada, antiga, nodridora.
Però jo temo el pont. I el riu sota el pont. I la distància del riu amb el pont.
Les àvies també volien preparar-me per al gran pas. Amb paraules amoroses em contaven com elles i les seves mares i les seves àvies caminaven fins a l'altiplà del llac i tornaven amb tupins d'aigua carregats sobre els caps. Com travessaven el pont i deixaven anar un raig d'aigua per inflar més el riu. El riu respectava aquest gest i els corresponia amb un baf d'humitat que pujava fins a les plantacions de cacau i en feia les collites generoses. El riu, per tant, també era bo.
Jo estimo el riu, però me'l miro de lluny, com sé que s'han de mirar les grans coses d'aquest món.
Els meus amics em diuen que a l'altra banda del pont les noies tenen els ulls brillants com la pluja, que les seves abraçades són tan dolces com el sol del matí, que es mouen més lleugeres que el vent de la muntanya.
Però jo admiro les noies senzilles i afectuoses del meu poble.
El bruixot ha provat de demostrar-me vegades i vegades que el pont és segur. Diu que a la nit surten els esperits fundadors i en refan les lianes trencades. Que no hi ha cap argument per desconfiar dels seus nusos reforçats.
Jo ja sé que el pont és segur, sé que els esperits fundadors protegiran el meu poble. Però mai no faré la ruta que porta de la nostra vall a l'altra vall.
Fins que sigui mort.
Perquè és a l'altra banda del pont on tenim el nostre cementiri. Potser els avantpassats van creure que les aigües immortals de la llacuna consolarien la pal·lidesa dels nostres morts.
Mentrestant, ja que no em puc trobar amb els homes veritables, ja que el pare m'ha negat la seva taula, ja que cap dona no m'accepta com a pretendent, ja que no puc fer cap altra cosa, em dedico a l'única tasca que les lleis atorguen als covards: explicar històries. Ajupit sota la teulada de casa seva, escolto el meu mestre i després repeteixo les seves paraules, que algun dia em serviran per distreure el cor dels infants i homes i dones del meu poblat, tot explicant històries com la del noi que no volia travessar el pont.



Comentaris

  • el llistó te l'havies posat molt alt.[Ofensiu]
    Pau Mora | 20-10-2011 | Valoració: 7

    Si els homes no el volen al costat, el pare tampoc i les dones tampoc, no sé qui escoltarà les seves histories, sempre seran les paraules d'algú que té por. Potser haurà de travessar el pont per tenir qui l'escolti i poder recollir més històries a part de les que ja tothom sap en aquesta banda. Ser diferent no sempre és un mèrit. Hi ha una diferència entre fer quelcom de més sense que sigui el teu deure i fer menys del que tothom espera que facis perquè.
    Potser el final no està ben trobat però

  • És molt bo!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 18-08-2008 | Valoració: 9

    És un relat excel.lent, sí senyor. Molt entretingut i que sap sorprendre. Felicitats.

    Tot i que no he entès molt bé això del pont... Fa la impressió que no ho entenc del tot... Però, malgrat aquest punt d'incomprensió i misteri del relat (o potser, en el fons, és per això), el relat és molt bo. De debò que és excel.lent.

    Fins em sembla albirar alguna idea pels meus relats... Ja veus que m'ha semblat bo.

    Salutis!!

  • Com un conte africà[Ofensiu]
    Bartomeu Carles | 11-05-2005 | Valoració: 10

    Com m'ha agradat el to del teu relat, on la natura i les relacions que els humans hi mantenim esdevenen un món que ho omple tot i dóna sentit a tot.

    La tossuderia de no travessar el pont m'ha sorprès i enganxat al relat. I tot ha acabat lligant: es tractava de defugir el contacte amb la mort. Potser no volíem (deixa'm posar-me al costat del protagonista) sinó sobreviure per sempre més. Tanmateix hem acabat per adonar-nos que viurem tant més o menys que els altres i que damunt nostre pesarà per sempre la imatge del covard. Saps que m'ha fet reflexionar, això que els que ens dediquem a contar històries (i acabem fins i tot contant la nostra) no som sinó covards (encara que acabem per contar la de la nostra pròpia covardia, potser per intentar redimir-nos)?

    La reflexió sobre el paper del relataire (oral o escrit) l'he tornat a trobar al teu "Escombriaire". Crec que, entesats moltes vegades a marcar una distància entre allò que s'explica i l'explicador, és tot un tresor trobar algú que malda per difuminar-la. I que ho fa, a més, amb una sinceritat total. D'això se'n diu enfrontar-se al "misteri" de la creació. La més gran enhorabona!

    Aprofito per, des d'aquí i a deshora (excusa'm), agrair-te el teu comentari.

    A reveure. Records a en Dudi.

  • Fantàstic![Ofensiu]
    toneti | 13-02-2005

    Això de que el centre del relat sigui un pont, que de fet és un artilugi pensat perquè sigui travessat per la gent, però en aquest cas el protagonista no el travessi, és genial. I el final és poesia pura. Felicitats Miracle!, ja soc un fan teu incondicional!

  • molt bo[Ofensiu]
    peres | 07-12-2004 | Valoració: 10

    no havia llegit res teu fins ara, i no sé quan tindré temps per llegir altres relats miraculosos, però de moment aquest m'ha semblat excepcional.

  • decidir[Ofensiu]
    isala | 26-11-2004 | Valoració: 9

    Cal prendre decisions en els moments oportunts, i que moltes vegasdes només passen un cop a la vida. S'han d'aprofitar les oportunitats que et donen sinó ja veus que com tu dius sempre en queda el record i ho pots explicar.
    Molt bé.
    isala

  • Quan menys t'ho esperis...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 20-11-2004 | Valoració: 9

    Hola Miracle! M'ha agradat molt el teu escrit. L'he trobat original.
    Al noi li diria, que està molt bé que escrigui històries; però millor si les històries no tenen aquest gust a decepció... ni que sigui per un excés de prudència.
    Tot i que potser no sóc la persona més adient per dir-ho: mai és tard per creuar el pont!

  • Ets meravellosa. El xiquet del pont no va poder superar les sevespors.[Ofensiu]
    Somnikat7 | 20-11-2004 | Valoració: 9

    Enhora bona Miracle! ja veus com tens un gran èxit amb les teves fabuloses rondalles, no deixis d'escriure pq molts necessitem llegir-te.
    El noi del pont no va trobar l'ajuda q necessitava per poder superar ls seves pors, però prefereixo q no ho hagui fet sense saber q s'hi trobaria a l'altre banda.

    Nina

  • Felicitats![Ofensiu]
    kukisu | 16-09-2004 | Valoració: 9

    M'alegro profundament del fet que no hagis travessat aquest pont dels "valents" i "competidors", perquè així podrem gaudir de les teves històries plenes d'humanitat.

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Cristina | 16-09-2004 | Valoració: 9

    Ja he tingut la sort de llegir altres escrits teus i sempre penso el mateix: quin llenguatge tan planer i alhora tan precís, poètic i sensible. Tens la virtut de fer-ho molt fàcil. Aprofito per animar-te a continuar explicant aquestes històries tan humanes! Endavant, sempre!

  • El sentit del pont[Ofensiu]
    frankmc | 16-09-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt com vas presentant la situació fins al dessenllaç final. És una bona reflexió sobre els escriptors i sobre l'art en general: Són els contadors d'històries uns cobards de la vida? Expliquen i imaginen tantes coses per por a creuar el pont, a passar a l'acció? Algú va dir que els grans escriptors tenen una vida mediocre, perquè s'hi dediquen tant que no tenen temps de viure, i que els escriptors mediocres solen tenir una vida d'allò més novelesc, perquè les aventures per les que passen no els deixen temps d'escriure millor. Si has de triar, què preferiries? (Gràcies Miracle!)

  • Molt original[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 15-09-2004 | Valoració: 9

    Molt original, i ben escrit, amb una dinàmica suau però que enganxa. M'he imaginat a un vailet masai intentant passar el pont, sense aconseguir-ho. tanmateix he de dir, que els que expliquen rondalles, son molt valorats per la majoria de societats comunitàries, així que potser no seria una tasca reservada als covards. Segurament més que covard el considerien boig, i com a tal il·luminat per algun ancestre...

    Bé, que m'ha encantat.

  • Benvinguda![Ofensiu]
    Ilargi betea | 14-09-2004 | Valoració: 8

    És un relat maco i ben escrit, una bona entrada al web. Trobo que el final és trist, potser perque pensava que el noi acabaria superant les seves pors. Però bé, saber explicar històries també té molt de mèrit, com tu, que ho fas força bé!

    Apa, una abraçada i molta màgia!

Valoració mitja: 9