Cercador
Nit de finestres
Un relat de: rautortorFotografia de Chunyip Wong
Nit de finestres
La llum es despulla, descarada i presumida,
rere els marcs resplendents d’unes finestres
que la nit, encobridora i furtiva, no pot celar.
Amunt i avall de la façana, es deixen veure
setanta-dues vides que es mostren sense rubor.
Ara i adés, la veu i el silenci que s’acoblen dit a dit,
la saviesa i la tendresa d’una mateixa sang,
els fruits madurs que assaonen els tendres,
el neguit agosarat prest a volar fora del niu,
el joc dels amants que esdevindrà prenys,
els llavis i els cossos que temptegen el gust,
els laments de tristesa i els plors d’alegria,
els crits que no volen callar i que fereixen,
la rotllana de veus perquè fruiti el diàleg,
els adeus d’una estona i els aspres comiats,
la buidor de la llum i la plenitud de l’ombra.
Adés, un fotògraf de finestres, poeta d’emocions,
de miralls on la nit intenta contemplar-se debades;
ara, un lloc de setanta-dos llocs encesos dins la nit,
setanta-dues històries per boca de versos tafaners.
Mentrestant, un embadalit cantautor que taral·leja,
La nit és blanca, la nit és negra,
remor de saba, arna de dol...
Comentaris
-
Amb els ulls pberts[Ofensiu]Prou bé | 04-12-2023
... Ni neu ni ombra, només estels"
M'ha agradat aquesta picada d'ullet, recordant un altre poema.
Un poema molt aconseguit parlant del que pot inspirar unes finestres obertes a la nit.
Amb total cordialitat -
Finestres[Ofensiu]MJosep | 25-11-2023
M agrada molt. Molta profunditat
-
Finestres[Ofensiu]MJosep | 25-11-2023
M agrada molt. Molta profunditat
-
Vida...[Ofensiu]Rosa Gubau | 25-11-2023 | Valoració: 10
i diversitat en un edifici qualsevol, de qualsevol país o ciutat. Un poema majestuós i ric en tots els sentits. Quin nivell!
M'ha encantat rautortor.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140358 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma