Difícil es fa intentar competir amb una cançó tan preciosa..

que curiós es fa, llegir-se quatre anys enrere...

que fort veure'm fa tres anys (dos comentaris més avall) i veure'm ara...

un petó! :)

només tens aquest penjat?!

ualee!

jo que venia a xafardejar per aquí, després de veure't voltar amb tota la parsimònia per Premià!

no anem pas bé, xato, eh! quèva, si que anem bé! encantada d'haver-te conegut :)

a veure si ens veiem a les properes, també, tot i ser de comarques!


petó petó petó!

com he dit pel fòrum, als pares del senyoret Gerard Vila Nebot Playboy Sexiboy.


:)

s'ha d'afegir la Gorwilya i a mi ja no em cal transport :P:P

(no m'he llegit el relat, ultimament estic així de vaga; només et torno el comentari)


grans pets, sí...


i aquí una altra que també és gran:

so when you feel the hope is gone, look inside you and be strong, and you'll finally see the truth - that a hero lies in you...


sempre, sempre. l'heroi és dins teu.

Putos prínceps. Joder, però, qui vol casar-se amb un príncep? Qui vol la vida de la Leti? Sortir al Polònia i que es burlin de tu? aaai, va, prou caxondeo.

No, en sèrio. És un estrès. Semrpe buscant l'ideal quan, joder, sabem de sobres que no existeix i que anem de decepció en decepció. Trist, però cert.

I una cosa que volia dir-te. Tot el relat guai, però l'últim paràgraf m'hi sobra una mica. Queda com fluix, hi falta força, garbo :) (sempre des de l'opinió personal d'una noieta que no en té ni vint, eh?)


Un petó.
Per cert. Busquem jovenalla pel fòrum i per trobades i cosetes, que si no sempre som els mateixos. Ens xerrem, sí? :P

No ha estat difícil, la troballa, no. Només calia obrir la llista de tots els autors, i punt. Que per cert, no cal aquesta gran biografia supersèria, eh. Que aquí tots anem del pal soc-super-guai-quin-bon-rotllo.


I si deixo de gastar espai i lletres i tal i em concentro en el text... diguem-ne que em quedo amb el títol: tot és massa complicat. Sí, viure és massa complicat. És una BONA MERDA, per més vidas chulas en samarretes que tingui. Per què collons serveix intentar reflexionar i analitzar-nos, si total, tot és canviant en un món de bojos? M'estresso. I si no penses tot va bé, i vas vivint, i tal i qual. Però a la que t'atures un moment et deprimeixes, perquè tot et va gran. Tot se m'escapa. Massa merda dins el cap. Un fàstic.


Però obviem aquesta evidència i vivim així com podem, creient que el somriure és dibuixat amb permanent, quan en realitat només és guix que s'esborrarà quan poguem pensar amb claredat.



Uale, que depriment m'ha quedat, no? Potser no mola gaire. Però és que ara mateix només veig això, que la vida és massa complicada.



Un petó.

31 de maig, megatrobada.
escolta'm... m'agregues?

passo per aquí per observar (i flipar!) amb el merder que vas muntar per aquest diguéssim poema...

tot bé, bona dona?

No he llegit el teu relat, és tardíssim i estic morta de passar-me el dia sencer a la parada donant punts de llibre i dient a la gent que entri aquí.

Només venia per dir-te que me'n recordo del teu nick, que has passat, i que no has tornat a venir, i a veure si ens animem a fer coses i a participar al fòrum i a les bogeries del web, que no són poques!



un petonàs :)


Annna*

perdona'm, comento sense haver llegit... només volia tornar-te el meu comentari de La Boqueria, i dir-te que a la profe també li va agradar perquè ens va posar un 8 :)


hauria de llegir, ho sé, però joder, és setmana d'estudi (no he començat) però em fan mooolt mal els ulls i casi no llegeixo res perquè m'agobien les lletres... pffpfpfpf.!


un petonarro! :)

el comentari d'aquí sota.
Tan pàmfila era, jo, fa un anyet? O.o



un petó.

No tenia ni idea del canvi de nom ^^'

Res, només comentava això.

A veure si un dia passo amb calma i llegeixo així de guais. Ara estic tornant a escriure.


Un petó!