Cercador
La qüestió ets tu
Un relat de: Lluna d'argent- Compartir:
La qüestió ets tu. Qui ets no t'ho preguntaré, perquè en teoria ja m'hauria de saber la resposta (encara que no ho sàpiga actualment). Crec que tu i jo podrem disfrutar el món i menjar-nos-el sense que ell ens mengi a nosaltres. Crec que tu i jo podrem fer grans coses. I que viurem més d'una nit màgica al port. N'estic ben segura. Pero només si tu vols…
Només si tu vols,
ens tindrem un a l'altre fent-nos costat,
natejant-nos les ferides i després despullant-nos de veritats.
Només si tu vols,
ens tindrem a nosaltres,
i que els nostres éssers siguin el públic del nostre cos.
Un amb l'altre,
junts,
sense barrots.
No entenc el sentit d'aquestes paraules si no començo a acceptar que ets tu i només tu. Que ja fa dies que el meu món brilla al teu costat, o que ha brillat. Però t'apartaves i no em deixaves respirar. Que ja fa uns dies que ho vaig assimilar, que no tornaria a brillar a prop teu, que ho faria sense tu, sense la teva resplandor. I ja fa temps que has tornat, i ara ja no sé parar de brillar, ni tan sols en la foscor. Per què no accepto que ets tu, qui em fa brillar? Ets tu, només pots ser tu… No paro de pensar des de que vas tornar. Qui més podria ser? Només tu…
El meu cos vibra i el batec del cor s'accelera. Feia dies que no ho sentia, ha tornat a reviure la papallona morta que la vaig deixar escapar fa més d'un any. Serà la papallona traicionera, quan em va fer prometre que mai més tornaria. Però has tornat tu, i amb tu tota una estació sencera, com la primavera. Amb papallones per repartir en totes les parts del meu cos. Serà traicionera la papallona, i tu!
Només si tu vols,
ens tindrem un a l'altre fent-nos costat,
natejant-nos les ferides i després despullant-nos de veritats.
Només si tu vols,
ens tindrem a nosaltres,
i que els nostres éssers siguin el públic del nostre cos.
Un amb l'altre,
junts,
sense barrots.
No entenc el sentit d'aquestes paraules si no començo a acceptar que ets tu i només tu. Que ja fa dies que el meu món brilla al teu costat, o que ha brillat. Però t'apartaves i no em deixaves respirar. Que ja fa uns dies que ho vaig assimilar, que no tornaria a brillar a prop teu, que ho faria sense tu, sense la teva resplandor. I ja fa temps que has tornat, i ara ja no sé parar de brillar, ni tan sols en la foscor. Per què no accepto que ets tu, qui em fa brillar? Ets tu, només pots ser tu… No paro de pensar des de que vas tornar. Qui més podria ser? Només tu…
El meu cos vibra i el batec del cor s'accelera. Feia dies que no ho sentia, ha tornat a reviure la papallona morta que la vaig deixar escapar fa més d'un any. Serà la papallona traicionera, quan em va fer prometre que mai més tornaria. Però has tornat tu, i amb tu tota una estació sencera, com la primavera. Amb papallones per repartir en totes les parts del meu cos. Serà traicionera la papallona, i tu!
l´Autor
9 Relats
9 Comentaris
3804 Lectures
Valoració de l'autor: 9.13
Biografia:
Podria dir que escric tot allò que no puc dir,però mentiria perquè parlo molt.
Escric perquè m'apassiona i em sento a gust.
Em queda molta vida per escriure('m).
- M'agrada molt escriure per a mi mateixa però a vegades ho comparteixo.
La meva mare és la Shu Hua inactiva que potser alguns/es de vosaltres la coneixeu. Prometo fer-la escriure més que ho feia molt bé. I quan descobreixi com mencionar-la perquè pugueu clicar per veure els seus relats, ho faré.