Suposo que són les set

Excel·lent relat!
M'ha sorprès el tram final perquè ja m'havia creat la meva pròpia història i pensava que el text aniria per un altre camí... El relat et manté intrigat fins al final,... fantàstic... A més a més, conté una crítica social important...
Molt bon relat, Núria!!

El meu comentari anterior NO s'havia de titular "dubtes"... No en tinc cap, de dubte. El que passa és que anava a preguntar-te alguna cosa sobre l'argument, i després m'he tirat enrera, perquè no m'ha calgut.
Una abraçada.

Felicitats, nuriaga, per aquest excel·lent relat.
M'he quedat amb ganes de saber més coses.... però això no és una crítica, sino un fet (per a mi). És un relat que es fa més i més interessant amb cada ratlla que llegeixes. El final és angoixant, però sense recrear-te en el terror que ha de causar una mort tan cruel. Mesurat i equilibrat, i al mateix temps brutal. No sé si m'explico.
Els abusos de poder em deixen corglaçada, i més quan es tracta de posar final a una vida humana, en desigualtat de condicions.
La teva frase "Tant de bo totes les equivocacions tinguessin un camí de tornada" és magnífica.
M'ha agradat, i molt!

no m'esperava pas aquest desenllaç, em pensava que era un nen que fugia de casa seva i no, fugia de la seva banda. un relat engrescador que no et deixa respirar.
Mai no tinc temps de ficar-me a relats, però avui sí í, és clar, t'he buscat.
Em vas demanar permís per ficar els meus contes a un enllaç, evidentment, la resposta es que estic encantada.
Ens anirem trobant pel barri
petons
gloria

quina lluita és aquesta?, desgraciadament hi ha qui és deixa manipular, o qui és fàcilment manipulable per manca d´autoestima, perquè com pot arribar a estimar la vida amb tant menyspreu i odi dintre seu?
Aquests temes a mi m´esgarrifen moltíssim, no puc arribar a entendre el fastic que es pot sentir envers una persona, pel fet de que no sigui com tu.
Jo també sento fàstic, però ho sento per aquells que, sense escrúpuls, poden fer tant de mal.
La por és present en aquesta societat, i sempre ha estat així, la por que ens atura i no ens deixa avançar. És la capacitat d´alguns per a manipular a la resta

Curt trajecte de llibertat, i pagat caríssim. Sort que no sempre és així, però val a dir que, malgrat que no tots passem per situacions com la que ens relates, sempre és difícil d'abastar, la llibertat de cadascú.
Realment colpidor, sense concessions de cap mena, tal com raja: deu ser això, la creació, no?
A quina mena d taller us referiu? només hi és a Sants? perquè jo encara no n'he trobat cap que m'acabi de convèncer, i agrairé qualsevol orientació al respecte.
Illadestany

Recordo que al taller vam estar discutint sobre el final d'aquest relat i vaig pensar que a mi em faria molta mandra reescriure'l fent cas als suggeriments (especialment als d'un membre del taller que no anomenaré).

Veig que al final te n'has sortit prou bé, amb les ganivetades i les campanades i el suposo que són les set. I me n'alegro perquè un bon final és com el postre d'un relat. Si es culmina bé, doncs deixa millor sabor de boca.

Una altra cosa que et volia comentar és que normalment els teus relats tenen un missatge moral (si vols puc retirar aquesta paraula), la qual cosa no és inacceptable en literatura però pot fer que es concentri l'atenció en el missatge i se'n vegi ressentida la part literària.

En el cas d'aquest relat això no ha passat. La història es defensa a si mateixa en el terreny argumental i la moral (que hi és) queda totalment implícita

contundent, repetitiva, que, inserida en altre context podria integrar el relat en una categoria ben diferent. Ambient ben treballat, d'una fluïdesa que s'agraeix, i amb un títol que crida l'atenció (almenys per a mi). Una prosa bona, dels millors relats que t'he llegit, que no en són gaires però...
Els sentiments solen ser protagonistes dels teus relats i és per això que acostumo a visitar la teva plana, encara que no sempre t'ho comenti. M'agraden aquelles històries que et deixen pensant si podria o no podria ser real.
Molt bé, Núria!

angie

De sobte, arriba la mort (Repte CCCLXVII; 2)


d.

...no busco missatge en tot allò que llegeixo perquè, normalment, són textos de ficció. Però en el teu relat, Núria, hi ha un missatge ben clar, malgrat ser ficció (és a dir, en el teu cas, no autobiogràfic).

L'acceptació d'entrar en un grup sectari o violent (hauríem de concretar de quin grup vol escapar el teu personatge) és perillosa: mai no saps com en sortiràs ni de quina manera afectarà el teu futur, de sortir-ne viu, evidentment.

Bon relat, almenys per al meu gust. Ja saps que això de l'obscurantisme em tira...

d.

PS: hauria de buscar-te un relat que és germà bessó del teu... Perquè parla d'una altra secta... Però no sé si el tinc penjat... en alguna banda (crec que no)

i narració fluida, que com un riu ens fa arribar al desenllaç, com un delta de sentiments i sensacions fatals.
Potser era això mateix el que et comentava l'últim cop, tens prou força literària per assolir relats molt bons, i aquest, diria jo, és el teu primer pas d'una llarga caminada.
I d'ara endavant, et serà més fàcil ser agosarada en el que escrius, i com ho escrius.
Ben fet escriptora!

Ferran

Aquest Relat estic convençut que porta un missatge, però no atino quin... Accepto aquesta limitació.

Mentre l'estava llegint i després, quan l'he rellegit, m'ha semblat estar presenciant una pel·lícula de cine negre amb tots els ingredients per a preveure un fatal desenllaç.
Tots els detalls que exposes, amb la teva natural mestria, donen ritme a una acció que pren característiques de seqüencies cinematogràfiques.

Ets molt bona, Núria, ja saps el que penso de tu.

Una abraçada per a tots.

amb detalls que et posen en situació com el de la lluna plena, la descripció dels carrers solitaris, les passes ressonant en la nit...Tot es conjumina per crear un ambient inquietant, afegint-hi la més que notable administració de la tensió al llarg del text. La frase repetida "He decidit que us deixaré" equívoca, intrigant, esdevé al final la clau per comprendre el relat, un text molt ben treballat en molts aspectes i que demostra que ets una alumna avantatjada de l'escola de Sants.
Salut i reptes, companya!

Un relat tens i trepidant, des del principi, amb l'atenció i la fluïdesa d'una lectura fàcil, aconsegueix mantenir l'interès, amb el temor d'un desenllaç cruent, però l'enigma del perquè, està tan ben portat que el final et sorprèn i alhora fa sentir ràbia.
Núria, és un relat tan ben portat que has aconseguit transmetre'm la por del personatge.
Ens retrates una part de la nostra societat dura i cruenta, que per desgràcia és noticia molt sovint.
Felicitats pel teu saber fer en parlar-nos sobre temes socials.
Una abraçada de tot cor,
Núria

Perquè el protagonista és un traïdor (a una idea) però honest amb ell mateix, segurament,...el dotzè (apòstol) es fa fonedís i l'enxampen. potser ja sospitaven d'ell de la seva feblesa!
I, sí, potser són les set i dormir aquesta hora de més ha pogut resultar-li fatal,...

sembla la decisió d'un ñeta o altre membre d'una banda llatina o similar.

Desgraciadament i pel que diuen els noticiaris és molt difícil deixar una banda un cop si ha entrat.

(des del dia 7 de juny que no valoro cap relat. Demano que no s'em valorin els meus)

última d'una vida... descrita amb un llenguatge precís i amb una torrentera de sentiments que acaben en un final colpidor... cru...
molt bo nuria

fins aviat
joande