La psicologia de les mones. X

Aquest relat el vaig llegir quan em vaig posar al corrent de la Psicologia de les Mones (per curiositat), i en el seu moment em va agradar (malgrat... buf!... fa angúnia tot plegat... déu n'hi do!).

Ara, en rellegir-me'l, torno a pensar que està ben travat.

Fins aviat,

LLIBRE

No havia llegit cap relat de La psicologia de les mones i per escriure el meu el he hagut de llegir tots a tota llet. Llegida d'aquesta manera, un s'adona que cadascun dels autors intenta aportar alguna cosa nova al relat, a banda de mantenir-se findel a l'esperit del conte. Tu has aconseguit les dues coses: d'una banda aprofundeixes en l'estudi psicològic del personatge i, de l'altre, la teva gran apotació a la història és cridar de nou l'atenció sobre el personatge del policia (gairebé obligues al següent a utilitzar-lo). Penso que la confrontació entre tots dos ha de servir per arribar al climax final (ara veurem si la resta pensa el mateix).

Et posaria un 8, pero no vull que em malinterpretis... ;-)

m'ha agradat el canvi que has introduït a la història... seguint-ne l'essència, però canviant la perspectiva. I molt ben escrit, com sempre!

Benvolguda Shuhua:
No saps com em dol no poder-te llegir ni comentar més. Per`, la veritat ¡no puc!
Respecte al relat penso que tens una manera molt original d'expressar-te, crear aquestes atmosferes com inquisidores i els teus pensaments profunds.
M'agradat.
Miraré de llegir-te més.
Respecte al poema que em demanes et diré que està escrit amb el desordre intencionat d'una poema surerealista sense arribar a ser-ho. Ja saps que cada obra d'art, i més les d'aquest tipus tenen una interpretació polièdrica. Agafat'l com vulguis.

SALUT
CESC


La meva companya també es diu Glòria i li faig unes conyes per que li dic Shuhua i de vegades s'emprenya. Però no passa res.

Només dir-te, Glòria, que no m'he endinsat encara (temps, temps, temps!) en la psicologia de les mones, que ho faré algun dia (que espero proper), que m'encantarà, que us felicitaré a tots vosaltres... però de moment, deixa'm recordar-te que et mereixes un altre petó.... d'una relataire agraïda i també dir-te que has de seguir publicant. Et tinc un carinyo especial, ho saps, oi?

He llegit alguns relats teus (i la teva biografia) i he trobat cert regust de poesia clàsica xinesa, sobretot en alguns poemes, l'exemple més clar és "Anant pel camí de terra amb el cabell deixat anar". Crec que una de les millors experiències que pots experimentar en viatjar o viure en altre païs és impreganr-te de la seva cultura i això implica, com no, la seva literatura. Bé, no sé per que m'enrotllo tant, si només volia dir que m'agrada com escrius...

hola shuhua,
"tots continuen sentint culpa i demanant càstigs"

tenies raó al dir-me que això enganxa quan comences a llegir-ho.
Els he llegit tots d'una tirada i llavors he escrit el meu. Ha estat fàcil un cop he estat immersa en el tema...
Ara, quan rellegeixo, m'adono que era una continuïtat anunciada
Tu introdueixes al relat el dolor de les víctimes, fas sentir el patiment i l'angoixa de cada una d'elles. Aterrador... aaiiissss...

M'encanta la manera diferent com l' ha fet cadascú, però el teu és això que em vas dir: visceral, que ja el tenies clar abans de saber-ne l'anterior.
m'encanta haver-hi participat
i m'ha agradat llegir-te

una abraçada
i feliç 2005

En imatges m'ha passat tot el relat, veient la sang escampada, els crits de les víctimes que han caigut en el parany que el propi protagonista va teixint sense voler sobre seu, mai res podrà adequar-se al que preten, perquè ho va modificant poc a poc... He vist la seva passivitat mentre els altres es debatien amb el terror i la misericòrdia... Molt bo!

Biel.

Ara no recordo la trobada, però tu eres tan petitona? jajajaja. Quina cara de bicho! (Ja sap que té una mara que escriu coses d'aquestes?, quina por, jo acabaria tancat a l'armari si ma mare escrivis això i demanaria que m'alimentessin amb tranchettes per sota la porta).

Però alhora millors capítols.

Deixant per un moment, a part, tota l'escabrositat en què s'ha convertit la "Psicología de les Mones", Shuhua, has sabut donar-li de nou un toc de terror psicològic, i alhora de fixació en el que li passa pel cap al protagonista. Perquè, em sembla, que tots els capítols, s'han assaonat sobre la "Reacció", quan el que sería més interessant és buscar-ne la "causa", no del perquè és així, sino... què li passa pel cap, cada segon, cada minut, cada segon de la seva vida?

Com podem coneixe'l realment?

Crec que cadascú li dona el seu toc personal, i no és cap falta intentar homogenitzar l'estil amb els altres, no oblidem que el protagonista és una sola persona que, precisament, no pateix de transtorn múltiple de la personalitat, sinó de sociopatía.

Dit això, no em queda més que dir-te, shuhua, que la narració és excel.lent, el ritme genial, impressionant, probablement, encara que haguessis escrit una mica més, s'hagués fet igualment curt, perquè les pròpies paraules demanen ésser devorades.

Sergi

quan vaig llegir aquesta magnífica frase em vaig recordar del crit de guerra de'n Perot Rocaguinarda. No pretenc dir que en Perot fos un psicòpata, jo crec que no i inclós hi ha documentades mostres d'una certa amabilitat i de saber repartir els guanys i tot això. A mi em va cridar l'atenció el crit: A carn, a carn.
Moltes gràcies pels vostres omentaris. Com que em va sortir tan visceral, tenia por que no s'adeqüés prou a la història. La meva intenció era crear una atomosfera anguniosa, per això vaig intentar barrejar descripció en plan poètic (que suposadament era el llibre monil aquell) i crits desesperats de les víctimes. Aquí no se sentien, però en el meu cap, sí. Sort que només he hagut d'escriure un capítol, si no, jo mateixa hagués passat massa por.
Vinga, Mar, pren-te el temps que necessitis i a por él, que segur que es deixa.
Ah!, Alicia, el cor del jutge està a la teva disposició. Si t'ha sobrat una mica de cap d'Avia, crec que encara en sortiria un bon caldet.
Més gràcies a tots i molts petons
Glòria

Anguniós i al hora clarificador. Tornem a explorar la ment del nostre sociòpata i al hora a percebre la por d'aquells que no volen ser redimits amb la mort. Curt però intens. I el paper del policia cada cop més palpable. Algú s'atrevirà a fer-lo entrar a escena? Crec que el capítol del Biel s'hauria de retardar, l'entente entre el sociòpata i el poli no es pot resoldre en un parell de capítols mereix més atenció.

Shuhua, el caldo d'Àvia va sortir magnífic... hem prestes el fetge de jutge pel rostit de cap d'any???? Un petó i felicitats per un excel·lent relat!

que bo que es compari amb un bandoler...no podia ser d'una altre manera.
personalment m'ha agradat la recerca d'ell d'una víctima que no es senti mereixedora de la seva mort. Com està una mica sonat el paio (us havieu adonat?) confón la demanda de pietat amb la de perdó. I si li demanen perdó, segons ell, és per que són culpables, no hi ha dubte. I si són culpables...doncs han de morir.

nens i nenes..estem creant un autèntic monstre!

Molt bé Shuhua.

Entrarà el comissari en acció en el proper capítol? aquest home ...sempre amb la porta oberta però no es decideix a entrar. A veure si el següent li dona pas o se'l barra...llibertat total!

Apa, que vagi bé

encara no m'he llegit el relat (és que vaig endarrerida de dos o tres.. doneu-me temps).

només volia dir-te que m'ha encantat veure, per fi, la foto de la teva nena, que maca!


un petó ben fort!

Tiamat

I sort encara de ser curtet, perquè tot i així l'agonia ha durat prou.
Realment va fent agafar esgarrifances, aquest relat.
I m'ha encantat el teu toc realment personal, palpable clarament al principi. Un toc que com molt bé ha observat Linkinpark (gràcies, ja et dec molts comentaris) no vaig saber donar jo a la meva part.
Bona entrada d'any, shuhua & Company!!!

Vicenç

trobo que aquest ha sigut molt curt, no? Així que la trama dels següents capitols serà l'antic deixeble. Va possant-se interessant!