Cercador
Esquizo-frena'm (Relats a la cornisa) L'home del mirall
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Et juro que, moltes vegades, no sé qui és la persona que em mira des del mirall, el que sí que puc assegurar és que té molt bona conversa.
La pasta de dents no sempre és bona per menjar, però acostumo a comprar la que m'agrada, potser per què estic una mica fart d'aquells xiclets sense sucre que perden tan ràpidament el gust però que no pots deixar mai de mastegar.
Amb tot, la cambra de bany no és pas una cuina, així que, després d'una dutxa gens satisfactòria, tracto de fer-me un esmorzar com cal.
He provat l'estil anglosaxó, un esmorzar abundós, amb bacó, ous ferrats, suc de taronja, cereals, greixos saturats, però és impossible menjar-se tot això de bon matí, i més si t'aixeques amb el rellotge girant les seves busques al forat del teu cul.
També he provat l'estil tradicional del mal menjador, cafè amb llet i porta de carrer, però a mig matí l'estómac em truca al mòbil des de Guatemala dient-me que de què vaig.
Quantes vegades al llarg del dia somio que torno a casa i el llit és un enorme entrepà de Bimbo farcit de pasta de dents de la bona? D'aquella fresca, gustosa, aquella que et deixa el seu gust encastat a la boca, arrapat a la gola, y no desapareix per més cafès dolents que treguis de la màquina a la feina.
L'home del mirall avui no em contesta. La seva dutxa tampoc deu haver estat satisfactòria (tot i que té pinta d'haver-se estat tocant) i a sobre no te pasta de dents. Ni tan sols li troba el què a afaitar-se. Però estem salvats, és dissabte.
La moto sembla fer festa aquest matí. La miro una estona pensant si haig d'insistir o permetre-li que mediti la possibilitat de deixar de funcionar definitivament. No importa. La gent de l'autobús és tan bona conversadora com qualsevol mirall del món (només espero que ningú vulgui parlar amb mi), així que faré la vista grossa mentre la moto medita.
No m'agrada anar pel centre. Massa gent mastegant xiclets, rebent trucades al mòbil (potser dels seus estómacs, des d'algun país llunyà), ben vestits, amb les dents acabades de rentar i amb les busques del rellotge giravoltant com boges al forat del seu cul. Me'ls miro amb el desconcert de qui no te pasta de dents ni ganes d'afaitar-se i m'entra gana. Entro al supermercat i només trobo Colgate. Se m'acut una idea.
Sec al banc de sempre, amb el diari que mai llegeixo. Deixo el paquet de Bimbo i el tub de Colgate encetats al meu costat i observo la gent que parla pel mòbil amb el seu estómac mentre menjo el meu entrepà de pasta de dents.
Demà serà un altre dia. Potser l'home del mirall té ganes de conversa i li puc explicar que ja sé quin serà el meu esmorzar a partir d'ara.
Comentaris
-
Very nice[Ofensiu]Alpaca | 29-09-2019
Hello! You have written a very good poem. I like it. Poetry is a great thing. But if you would like to order an essay online feel free to use https://grademiners.com/ . Here you can find affordable prices and high quality. Good luck!
-
That is aweome[Ofensiu]Alpaca | 29-09-2019
Hello! You have written a very good poem. I like it. Poetry is a great thing. But if you would like to order an essay online feel free to use https://grademiners.com/. Here you can find affordable prices and high quality. Good luck!
-
Awesome[Ofensiu]Alpaca | 29-09-2019 | Valoració: 10
Hello! You have written a very good poem. I like it. Poetry is a great thing. But if you would like to order an essay online feel free to use http://relatsencatala.cat/relat/quan-el-silenci-sescola/1065719. Here you can find affordable prices and high quality. Good luck!
-
L'absurditat del món[Ofensiu]Cris Pradillo | 10-06-2012
M'encanta la imatge que suggereix! De certa forma m'ha recordat al Forest Gump assegut a un banc del parc mirant el món. El teu relat mira el món i en mostra la seva absurditat, com d'una realitat corrent se'n pot extreure un sentit ridícul i com cadascú ha de viure a la seva manera. Moltes gràcies per compartir-lo, he passat una estona realment entretinguda!
-
Ribbi Haller | 02-05-2011 | Valoració: 7
Em costa trobar algú que escrigui alguna cosa que m'agradi. Amb cara i ulls n'hi ha molts, però jo sempre busco que tinguín els ulls girats i una cara que se la trepitgin. M'has creat bones imatges, m'has fet enfadar-me, contrariar-me i maleïr-te per moments a la vegada que pensava interiorment que m'agradava que ho fessis.
Bon relat, seguiré pendent. -
Tinc un dubte...[Ofensiu]Jaume VINAIXA SOLÁ | 13-01-2011
...però, em fa pànic exposar-lo. Com el resultat et pot resultar molt favorable, m´hi atreviré. I, si el dubte es confirma: no cal que m´ho diguis i perdona´m.
Hi ha una sola metàfora en el teu conte?
La categoria: "Fantàstica" "Humor" "Juvenil" és la correcta?
No hauria de ser més aviat: "Biogràfica"?
Si les que tú assenyales són les correctes:
1er.: Perdona´m
2on: Dígue-m´ho i et posaré un 10 i un Summa cum Laude.
Una abraçada
Jaume -
Jo no valoro. Només faig correccions.[Ofensiu]DeBarcelona | 21-02-2007
Considero que convé. Confio que ningú no s'ofendrà per ço.
que mai llegeixo-->que mai no llegeixo
Per què?
1- la norma és així
2- "mai" no vol dir 0 vegades sinó tot al contrari. Això queda demostrat en el fet que podem dir "si mai vens, visita'm".
3-Aquesta és la frase "no llegeixo mai" amb l'ordre canviat, simplement. Per tant, "mai no llegeixo".
4- Si no ho fem així, tenim doble negació il·lògica en aquest cas: "no llegeixo mai". Les dobles negacions haurien de ser eliminades del català perquè no tenen lògica.
-
Enginyós[Ofensiu]Fabià Rigau Espill | 06-01-2006 | Valoració: 10
M'agrada el toc d'ignorància del narrador.
-
quin retrat més bo![Ofensiu]llàgrimes de neu | 15-10-2005
ostres, m'ha agradat molt aquest relat, m'ha arrencat més d'un somriure. Les metàfores són molt divertides, i la forma amb què ho expliques trobo que aconsegueix tant l'empatia del lector com la comicitat de la situació. És una crítica corrosiva, o només pretenia ser crítica còmica? no et sabria dir...
-
Intento comentar per primer cop...[Ofensiu]Botanisource | 13-07-2004
És el primer conte que comento, o sigui que no sé molt bé com fer-ho... de fet volia dir que fa uns dies, quan vaig descobrir la pàgina, ja vaig llegir un parell de poesis teves, i em van agradar molt. Però com que no estava registrada, no podia comentar res.
I sobre el conte, hi ha coses que m'han agradat molt, com allò de l'estòmac trucant pel mòbil, i de la gent del carrer parlant amb els seus estòmacs. Després, quan ho menciones una tercera vegada, em sembla que hi insisteixes massa. Però de totes maneres m'agrada molt la idea.
I allò que la gent de l'autobús són tan bons conversadors com els miralls, però millor que no vulguin parlar amb mi (bé, no ho dius així, però és la idea), també m'ha agradat molt.
I el surrealisme de veure a algú sentat a un banc enjant un entrepà de pasta de dents.
D'alguna manera el relat, amb quatre imatges així molt bones, descriu la sensació que fa viure el tipus de vida que vivim quasi tots, amb el rellotge al cul, rodejats de gent però sols, i donant-li més importància a la higiene bucal que a l'esmorzar. fins el punt d'acabar agafant-li gust al sabor de la pasta dentrífica, i preferint el seu sabor artificial a altres coses més... naturals.
I res, no m'enrotllo més. I no valoro el conte perque això de valorar em sona raro. Aviam si m'hi acostumo, si segueixo per aquí, i aprenc a valorar.
Valoració mitja: 9.25
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
772889 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44