La saviesa del vell pastor ( II)

Un relat de: salvatore vinyatti

Una vegada em va venir a veure un senyor d'una universitat de Barcelona. Era un savi aquell senyor! Jo, l'admirava com parlava, i em feia enveja no saber dir les coses com ell les deia. Ell, en sabia de dir-les. Es va interessar per la vida de pastor, més aviat la meva vida de pastor, ja que cada vegada n'hi han menys i els que queden ja tots som grans i d'altres molt o massa vells per caminar per muntanya.
Tots dos vam estar interpretant la natura, els núvols; les formes dels arbres forçats pel vent, el color del cel i el vol dels falciots al capvespre. Ell amb la seva ciència i jo amb els coneixements de pastor. Ell, amb paraules tècniques i jo amb paraules populars; des del primer moment vàrem entendre'ns. En marxar va dir-me : vostè és un gran expert de la "semiòtica natural" i jo, em vaig quedar igual. Això sí, vaig fer un bon amic. Tot i què ara no en sé res d'ell.
-Certament , allò que vostè sap per contemplació, els savis ho tenen enregistrat amb altres paràmetres científics que s'uneixen i solapen amb els coneixements populars.- li deia jo al vell pstor- volen dir-li que seguia bé el seu relat-
- Teniu raó! Una vegada un senyor de ciutat va venir aquí dalt de la muntanya, anava calçat com si anés de casament amb diari i tot. - aquests de ciutat...
- Es queixava de mal de queixal i el poble estava molt lluny per anar-hi. " treia foc pels queixals!" Era molt ben educat, però els queixals el feien renegar com un carreter. - Jo, li vaig dir: voleu un remei casolà ? Jo, en sé un. - Sí, si, fàcil, va dir-me el senyor empolainat.
- Li vaig demanar el diari amb lletra impresa, les pàgines amb més lletres, i les vaig cremar amb un llumí. De les cendres en vaig fer una pasta amb un xic d'aigua de muntanya i l'hi vaig posar al queixal corcat que li feia mal. No trigà gaire a fer efecte i el mal de queixal li va desaparèixer. Aquell home no se'n s'havia avenir de veure que amb les cendres d'un diari li havien fet un "empast" traient-li el mal de queixal, de cop.
Més tard, al cap d'uns mesos va tornar a veure'm solament per dir-me: el seu remei és idèntic a un remei farmacològic, ho he fet analitzar i per això puc dir-li, el que li dic ara.
-He vingut expressament per a què vostè sàpiga que el remei casolà forma part d'una fórmula patentada, i vostè hi ha arribat provant i experimentant sense laboratoris.
Es sorprenent vaja! entenc que la ciència té dos camins paral.lels, un de científic que tot és mil.limetrat i l'altre popular amb l'experimentació personal acompanyada de la contemplació de la natura. Creguim ha après molt des de l'últim mal e queixal!
- Aquestes terres són molt maques. Ara, que tinc barba blanca puc dir-ho perquè he vist en aquestes contrades, les esquerpes muntanyes i els amorosos plans..
-Tenen de tot! Bon clima, castells, obres artístiques arquitectòniques, especialment del romànic i a la plana hi han fonts d'aigua gemada; amb característiques terapèutiques, o sigui que curen.
Les neus fan possible que moltes de les aigües siguin medicinals.
- S'esta fent fosc amic Hug, i he de marxar. He passat una gran estona amb vós senyor Hug. Les hores se m'han fet minuts, espero un altre dia poder venir a veure'l i passar una altra bona estona. Fins d'aquí dos caps de setmana no podré tornar a venir. Potser ho faré amb la dona, si te ganes de caminar. Des d'aquí dalt es contempla un gran paisatge, prats verds de conreu, a la muntanya rocosos massissos i les neus a dalt del cim.
-Be, us he de deixar que es fa fosc i no conec com vós el camí.-
- Adéu xicot, arreveure-
Sento deixat de parlar amb el vell pastor ja que el temps es va tornant rigorós, els núvols es tornen negres i baixa la boira, i no m'agrada gaire. Tinc el cotxe a la plana i per arribar-hi em cal prop de mitja hora. El pastor diu que ell ho fa amb deu minuts, són els tradicionals deu minuts de pastor.
- Moltes vegades quan penso en el romanticisme novel.lesc de l'època del segle XVIII, m'adono que la vida a muntanya devia ser molt dura, esquerpa, creant caràcters tancats i reservats. També penso que desgraciadament, segur que s'han perdut molts coneixements científics nascuts de la saviesa popular.
Tal com diu el pastor: " els de ciutat no hi enteneu res!"
L'home de ciutat se'n riu del pastror i el pastor dels de la ciutat.
Els savis no obstant, s'hi entenen.
FI:

Comentaris

  • savis de barri, savis de mas[Ofensiu]
    Cugat Vil·lajoana Robert | 23-09-2004 | Valoració: 6

    Has conluït el relat amb una afirmació ben certa i és que els savis ens entenem aviat (jo no sé si sóc savi o saberut) i és que a muntanya els sentits s'aguditzen i la necessitat d'investigar per millorar les qualitats de vida ens desperta un gran afany de coneixement. Ho diu i ho pensa modestament un urbanita.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

337 Comentaris

301158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.