Mentre es dessagna el cel

Un relat de: angelapfor
Va al trepig d'un recés,
en l'esdevenir de les pàl·lides hores.
Pel trau moradenc al rompent de la nit;
mentre es dessagna el cel,
mentre d'estels n'escrostona.
És l'horabaixa del glatir de l'excés;
la ciutat dictamina els intersticis
on podrà entrebancar el fred dels dies.
Entre els murs del confort.
Com un farcit inert
per naturalitzar la inmisericòrdia.

Comentaris

  • Gràcies prou be[Ofensiu]
    angelapfor | 20-12-2021 | Valoració: 5

    Exacte, però falta el detall què hi ha la persona diguem-ne protagonista, que viu al carrer amb la indiferència de tots, resumida en la paraula final: inmisericòrdia

  • El recés de la nit[Ofensiu]
    Prou bé | 20-12-2021 | Valoració: 10

    Així he entès jo el poema. S'acaba el brogit i ve la calma que ens duu s'hora baixa que obra pas a la fosca i a la llum dels estels!

    Bon poema. Calendari i emociona!
    Amb total cordialitat

  • Moltes gracies[Ofensiu]
    angelapfor | 20-12-2021 | Valoració: 5

    Moltes gràcies Magdala. Encantat que t'hagi agradat. La poesia en general es molt donada a les dobles i triples interpretacions. Tantes, a vegades, com lectors d'un poema hi pugui haver. Celebro que t'hagi fet sentir, i pensar. Potser és el rerefons que hi ha en el gènere.

  • M'agrada[Ofensiu]
    Magdala | 19-12-2021 | Valoració: 10

    En la poesía, i també en la prosa, unes frases, totes, les podem interpretar uns d una manera, i d altres de forma diferent. Pero si fa pensar i sentir es que està bé. M agrada aquesta, i no soc gaire de poesía. Felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: