Aracne

Un relat de: Lady_shalott

Qui et va somiar aquella bellesa
que les teves mans teixien als braços
que amb tota la nit concentrada al cos
eixia de tu orfe el tacte.

Dus metzina somorta als ulls
i les lletres del teu nom s'escapcen
quan mudes la pell de vellut
esquer incentiu de ment enramada.

Insídia que vomita el dolor
fou la llum, Atenea que al somiar-te
et proclamà en sinuós vers
mare i filla de tota tu un reialme.

Per pietat et va concebre
una cúpula invertida i tal vegada dubti
de si mirada rectilínia a la terra
o cap al cel.

Si et sospires, si avui ja domines
cant rere cant i bes rere bes
i nua, busques un tercer nu
per copular d'altres mortals.

Flamejant i presumptuosa, cercant
la soga t'adoro al cementiri harmònic,
parada, pausada negra i morta
també adormida atrapada al fil.

De qui quin mar, de quin Déu
digues; de qui vas prendre i depredar
la fibra d'argent de llengües imposades
que sols amb lentitud de dues usurpen l'ànima?

Tan t'aferres tan t'ancores
la deliciosa complaença per patir i per rebre
d' orgull i vanitat arrambada i freda
la carícia despoblada entre el teu nom.

Aracne.

Comentaris

  • aquest poema[Ofensiu]
    gypsy | 03-01-2009

    és com una bufetada sense compassió. Una bellesa freda i esquerpa que està per sobre de tot, de tots.
    Ni tan sols es pot interpretar perquè levita per un univers elevat, altiu on el teu geni resplendeix, insolent.

    Lady, fa molt que no escrius i ets un luxe per la nostra llengua que necessita ànimes sobergues i lliures, com la teva.

  • M'ha sorprés el teu poema[Ofensiu]
    Bruixot | 19-10-2006

    complex d'imatges, i amb influencies clàssiques... en les idees i en algunes de les expressions.
    M'agrada doncs sembla que has creat una mena de personatge que et permet prendre una "pose" fugint de tu i penetrant en móns diversos i diferents.
    Després he vist a la biografia que t'agrada Baudelaire, que ja havia reconegut en les teves paraules. I que també fas música, caram, que completa!

    Hi ha algun vers que no m'acaba de convèncer del tot, potser un pél massa carregós (clar que avui estic malalt, i no n'has de fer molt de cas del quen dic).

    Però en resum m'ha agradat molt, i un dia que estigui millor em llegirè la resta dels teus relats, que prometen!

    Bruixot

  • em trec el barret, sí senyor![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 15-10-2006 | Valoració: 10

    una abraçada molt tendra per aquesta Lady_shalott tan jove i tan madura alhora...

    Si em deixes t'adopto com néta honorífica! (és broma, no t'espantis...) Em sento orgullosa de ser dona i de totes les dones com tu...

    tens una empenta impressionant!una riquesa lèxica i d'imatges sorprenent, arribaràs MOLT lluny, sobretot perquè ets tan delicada, generosa i ÚNICA.

    Em vaig quedar sense internet i em van canviar el mail i no sabia com fer-ho, i vaig tornar a entrar-hi; no vaig voler "amagar" que era una iaia tan iaia (Està MOLT desprestigiat ser VELL )

    I em vaig pensar que no podia entrar com llu6na66; heus ací el perquè de tot plegat (que diu el Quim Monzó)

    Una abraçada molt dolça per a una noia tan singular. Gràcies per comentar-me!

  • Quelcom d'èpic?[Ofensiu]

    No sabria classificar-la (de fet, "classificar" la poesia és un estúpid, un absurd i un impossible, però ho dic per fer-me entendre).

    D'entrada, per les primeres estrofes, sembla un poema descriptiu. A partir de mig poema, sembla que més que descriure estiguis explicant o poetitzant una biografia.

    Però qui és, Aracne? Aquesta és un sorpresa extra del poema (almenys per a mi, que desconec si et refereixes a un personatge mitològic o a quelcom a que o a qui has batejat amb el nom d'Aracne).

    Saps? Estic d'acord amb Lèvingir: és un estil, el teu, que fa honor al nom Lady_Shalot i no a l'edat de la biografia.

    Enhorabona i fins la propera!

    Vicenç

  • Normalment no acostumo a valorar[Ofensiu]
    Lèvingir | 14-10-2006

    extensament els relats, segurament és un estil com qualsevol altre. als teus amb costa molt, són de difícil anàlisi.

    Fan honor al nom Lady_Shalot i no a l'edat de la biografia.

    Lèvingir

  • Estimada[Ofensiu]
    gypsy | 14-10-2006 | Valoració: 10

    tinc una semblant sensació.
    A mi la teva poesia em transporta a un món paral.lel que no té res a veure amb la realitat que ens envolta.
    Ho guarneixes de profunda bellesa, de mots antics que romanen inamobibles com una roca.
    Poesia de fortalesa, la teva, malgrat l'aparença delicada, els teus mots són com dagues que esquincen interiors descoberts.
    Amb un tall incisiu i perfecte arribes allà on vols, dins nostre.

    Gràcies pel comentari i per llegir-me.
    La teva opinió és valuosa per a mi.

    petons de foc!

    gypsy

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

81743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson