Aracne

és com una bufetada sense compassió. Una bellesa freda i esquerpa que està per sobre de tot, de tots.
Ni tan sols es pot interpretar perquè levita per un univers elevat, altiu on el teu geni resplendeix, insolent.

Lady, fa molt que no escrius i ets un luxe per la nostra llengua que necessita ànimes sobergues i lliures, com la teva.

complex d'imatges, i amb influencies clàssiques... en les idees i en algunes de les expressions.
M'agrada doncs sembla que has creat una mena de personatge que et permet prendre una "pose" fugint de tu i penetrant en móns diversos i diferents.
Després he vist a la biografia que t'agrada Baudelaire, que ja havia reconegut en les teves paraules. I que també fas música, caram, que completa!

Hi ha algun vers que no m'acaba de convèncer del tot, potser un pél massa carregós (clar que avui estic malalt, i no n'has de fer molt de cas del quen dic).

Però en resum m'ha agradat molt, i un dia que estigui millor em llegirè la resta dels teus relats, que prometen!

Bruixot

una abraçada molt tendra per aquesta Lady_shalott tan jove i tan madura alhora...

Si em deixes t'adopto com néta honorífica! (és broma, no t'espantis...) Em sento orgullosa de ser dona i de totes les dones com tu...

tens una empenta impressionant!una riquesa lèxica i d'imatges sorprenent, arribaràs MOLT lluny, sobretot perquè ets tan delicada, generosa i ÚNICA.

Em vaig quedar sense internet i em van canviar el mail i no sabia com fer-ho, i vaig tornar a entrar-hi; no vaig voler "amagar" que era una iaia tan iaia (Està MOLT desprestigiat ser VELL )

I em vaig pensar que no podia entrar com llu6na66; heus ací el perquè de tot plegat (que diu el Quim Monzó)

Una abraçada molt dolça per a una noia tan singular. Gràcies per comentar-me!

No sabria classificar-la (de fet, "classificar" la poesia és un estúpid, un absurd i un impossible, però ho dic per fer-me entendre).

D'entrada, per les primeres estrofes, sembla un poema descriptiu. A partir de mig poema, sembla que més que descriure estiguis explicant o poetitzant una biografia.

Però qui és, Aracne? Aquesta és un sorpresa extra del poema (almenys per a mi, que desconec si et refereixes a un personatge mitològic o a quelcom a que o a qui has batejat amb el nom d'Aracne).

Saps? Estic d'acord amb Lèvingir: és un estil, el teu, que fa honor al nom Lady_Shalot i no a l'edat de la biografia.

Enhorabona i fins la propera!

Vicenç

tinc una semblant sensació.
A mi la teva poesia em transporta a un món paral.lel que no té res a veure amb la realitat que ens envolta.
Ho guarneixes de profunda bellesa, de mots antics que romanen inamobibles com una roca.
Poesia de fortalesa, la teva, malgrat l'aparença delicada, els teus mots són com dagues que esquincen interiors descoberts.
Amb un tall incisiu i perfecte arribes allà on vols, dins nostre.

Gràcies pel comentari i per llegir-me.
La teva opinió és valuosa per a mi.

petons de foc!

gypsy