PAPALLONA

Preciós i ple de poesia, m'ha agradat moltíssim.
Deixes el lector amb un cert impacte final , un fet que trobo bàsic en tot poema. Però jo no sé d'on l'ha après la saviesa. Suposo que del mateix lloc on tu has après a escriure poemes com aquest.

Felicitats.

La saviesa pot amagar-se en la més petita de les criatures, però només esperits sensibles com el d'en Fidel se n'adonen. Enhorabona!

del missatge d'un poema i del qui l'ha escrit. Excel.lent Fidel.

Salutacions.

Rosa.

En un sentit quan vol existir, encara que no saps de la saviesa, però fa sentir-la.
Molt bon poema, Fidel.
Cordialment
PERLA DE VELLUT

D'avegades poc és molt i és això que aquests pocs mots que composen aquest poema em suggereix. Perquè tot ell és una lliço de vida, un petit manual de saviesa on ens sentim reflectits i alhora identificats. Les papallones sempre han despertat en mi curiositat. Recordo que durant la meva llarga estanca a Cornualla i un dels primers mots que vaig a aprende en la seva llengua nativa, el còrnic va ésser papallona que és: Tykki- Dyw. I que vol dir "Joguet de Déu". Grans mercès per comentar-me.