és tranquilitzant pensar que aquests versos són escrits per algú del més enllà, i que aquests ens deixi tan clar com tu dius, que romandrà al noster costat per sempre més.
Tant de bo els meus plors cap al meu germà esdevinguessin flors...

Boníssim.

Primer, moltes gràcies pel teu comentari!
He llegit alguns relats teus i tots m'han agradat molt. A part, comparteixoel meu gust amb Jordi Sierra i Fabra.

Et comento aquest relat perquè m'ha fet espeacial gràcia. Suposo que ara dec estar ''en l'edat''. Em passa sovint mirar-me i no reconéixer res en mi. Però segur que li passa a tothom alguna vegada, i més d'una, a la vida.
Aleshores et felicito per plasmar tant bé aquesta sensació, segur que com jo moltes persones s'hi han sentit identificades. I segur que, totes elles i jo, encara tenim la il.lusió i la espurna aquesta als ulls...i que duri!

Petons.

Hi ha coses impossibles d'esborrar: al cor, a la ment, al cos...on sigui.

Gràcies pel teu comentari, a veure si tu ens segueixes regalant versos com aquests!

"I de la teva boca en surten petits brots d'èxtasi,
monosíl·labs confusos, glopets de sospir." Quins llavis? Quin goig llegir-te! Només he llegit un quants relats, però de ben segur que seguiré passant!
Aquest poema m'ha agradat molt, dolç com comença i contundent com acaba! Magnífic.

Besades :)

Que brutes i cruels i dolentes podem arribar a ser les persones...
Tantes vegades he intentat entendre això...però no puc. Em supera. Cada vegada que ho veig per la televisió, m'agafa plorera. Sento impotència davant tot, una pena inmensa...però, això és igual, no hi podem fer res.(això és una de les coses per la qual odio l'anomenada espanya)

Molt ben escrit, però m'has fet patir. M'ha arribat, puc sentir el dolor. Jo també m'he posat a tremolar. No sé ben bé que dir...

Pots comtar que si a classe feim debats o alguna cosa...presentaré el teu relat...ple de sang.

A cops em pregunto qui és més animal...si el toro o nosaltres.

diaclau

Marta!
Feia estona que no publicaves res i t'he de dir que ha estat tot un gust poder llegir aquets dos darrers escrits, sobretot aquest.
L'he trobat tan tendre...realment m'ha fet pensar com s'ha de trobar de sola i buida una persona per fer això ens has contat. Has encertat cada frase, tot a nes seu lloc...sa que més m'ha cridat s'atenció és aquesta : per cada llàgrima una rosa, per cada disgust un roser...Tan sincer i trist...

bé, esper que estiguis passant un bon estiu!
besades!


(mem si mos regales més texts com aquest)

M'encantes, ets poesia pura.

Que profunds aquests versos, que reals, que sincers...perquè, al cap i a la fi, tos volem que tot lo nostro sigui per qui més estimam.

La darrera frase, marevellosa. M'ha arribat...

Clàudia...Júlia

perfectes notes? perfectes paraules, perfecte narració, perfectes explicacions...en fi, massa perfecció en unes línies.

Enhorabona noia, ens seguim llegint! :)

Realment...feia temps que no visitava el teu món...i he de dir que no ho tornaré a fer, perquè he reviscut moltes coses, he recordat i he rigut.
Només volia dir-te que els teus versos inspiren...ho sento, unaquimera, però t'estimo...les teves paraules m'enamoren!

Ara, sincerament, vals molt i val la pena llegir-te.

Diaclau

Ostres Marta, m'ha encantat! Has plasmat és desig de ''trobar-lo'' perfectament damunt és poema! i aquest '' I si et trobés...que faria? SEGURAMENT EMMUDIRIA'' és tan clar, tan profund... oh, enhorabona Marta, és preciós!

Crec que n'hi ha pocs com tu per batxillerat, ànims!

Clàudia

quina sensació, quin goig, quina manera d'encadenar les paraules! M'ha encantat !! és realment sorprenent, aquesta potència davant l'altre. Molt directe, amb unes paraules fortes, sense miraments.

La meva enhorabona!


"transforma els teus dits en puces
i descobreix tots els meus racons."
quins bons versos!


una abraçada, somriures!

quina sensació, quin goig, quina manera d'encadenar les paraules! M'ha encantat !! és realment sorprenent, aquesta potència davant l'altre. Molt directe, amb unes paraules fortes, sense miraments.

La meva enhorabona!


"transforma els teus dits en puces
i descobreix tots els meus racons."
quins bons versos!


una abraçada, somriures!

Te deman que seguesquis Marta, m'has deixat amb una bona intriga.
Po ser una bona història!
És meu regal de Nadal són ànims, perque t'ajudin a seguir endavant!

Que passis unes bones festes!

Marta, he antes molt bé aquests text i no m'agrada veure't així. De fet, no m'agrada veure així a ningú, però en aquest cas ets tu i és diferent. Te tenc molt a prop, supòs que més aprop que moltes de ses persones que estàn ficades a n'aquesta pàgina...i m'agradaria fer alguna cosa per tu.
M'encanta veure't feliç amb Ell, però tal i com tu has dit, si t'escolten, si tan sols s'aturen a observar-te...
Bé, no m'enrollaré més...només volia dir-te que si necessites xerrar, sigui quan sigui i sigui de lo que sigui...amb jo pots fer-ho.

Segur que qualque dia te despertaràs amb un dia radiant...


Una abraçada, que a cops valen més que les besades!

Molt graciós el teu!

Gràcies per llegir-me, jo intentaré passar per aqui de tan en tan.
He rigut molt quan m'has dit lo de l'amiga de la teva cunyada...jejeje.

Bé, una aferrada i salut!