La pols dels diners

Un relat de: Bonhomia
LA POLS DELS DINERS



0.DEDICATÒRIA
Aquest petit relat me l’ha inspirat ni més ni menys que un gran i molt especial amic meu: Vicent Llémena i Jambet, i a ell li dedico.

1.LA INNOCÈNCIA D’UN NEURÒTIC

Un dia qualsevol, d’un prestatge de vuit anys de pols, s’aixeca un cervell adolorit per unes causes externes i implacablement destructives. El cap no pot sortir… el cap no pot sortir…
El glaç de la finestra refresca la seva ment àcida que prové d’una alimentació fatídica pel temps corrosiu i supermercats que deixen en evidència que la seva lluita per la vida podria ésser un barranc infinit.

2.EL PSICÒLEG REBEL

Un psicòleg analitza en silenci la cara desfeta, molt orgullós de si mateix, del cap del calaix de la pols, disfrutant amb mirada pèrfida de quina una li vindrà al cap per amargar una altra vida sencera.
Des del seu divan, no es corregeix a si mateix, ans ben al contrari, pretén satanitzar la gravíssima qüestió:
-Deixa el teu cap dansar entre boira baixa londinenca, i fes que tota Anglaterra sigui blanca, no com la neu, sinó com l’espessor feixuga i somorta.
La pols renega més i més dins el cap del neuròtic, al qual se li han tancat els llavis i vessa del front i de tot el cabell oli membranós que se li enganxa per cara, cap, i regalima cos avall, i tota aquesta suor pudorífica el fa començar a trontollar… els nervis s’alteren… li comença a sortir una espumeta blanca pels porus de la pell i té una bona estona de calor de magatzem de rates.

3.PREGUNTA I RESPOSTA

El psicòleg ja ha arribat a l’èxtasi, ha disfrutat del pacient i se sent maquiavèlicament superb, però li queda l’interrogant morbós d’un tant improfessional patètic i fred com una escletxa plena de gel dins les roques que són els seus ulls d’imbècil, i té l’horripilant atreviment…
-Què li passa?
A la pregunta li respon el pacientíssim, tremolant de terror i quasi sense saber què dir i lògicament tartamudejant… :
-És que allò més blanc que m’ha vingut al cap és la meva llibreta d’estalvis.

4.FUGIDA

El psicòleg li estreny la pròpia mà freda que s’impregna d’oli i espumeta blanca i, mig entrabancant-se amb els mobles de l’estança, fa camí el perdedor, un de més d’entre milions i milions gastats d’hipocresia forània.


Sergi Elias
21-01-2012

Comentaris

  • Duresa, ironia i humor elàstic[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-01-2012 | Valoració: 10

    Quina sorpresa m’has donat, Sergi!
    En entrar al teu espai anava a obrir el darrer publicat quan alguna cosa m’ha fet clicar damunt d’aquest penúltim títol... i en llegir la Dedicatòria, i veure que et vas inspirar en el nostre mutu amics, he quedat atrapada i m’he posat a llegir amb ganes.

    Bé, no cal que et digui que és un text dur, perquè segurament tu ho has volgut així i ho has redactat a consciència.
    Em sembla que res no és casual en ell: ni el to, ni el lèxic, ni la duresa, ni cert punt d’ironia evident, ni algun toc d’humor que exigeix complicitat i també elasticitat mental en qui et llegeixi.

    T’envio una abraçada nova, com l’Any que hem encetat i que desitjo que et sigui BO i ens permeti continuar en contacte,
    Unaquimera

  • Vaja,...[Ofensiu]
    Bonhomia | 27-01-2012

    ... XD... que cadascú ho inerpreti com més li plagui. XXXD! ( vaya lius que em faig! )

    ; )


    Sergi

  • Impressionant[Ofensiu]
    Pau Mora | 24-01-2012 | Valoració: 10

    Doncs a mi m'ha fet gràcia

  • El però important[Ofensiu]
    Bonhomia | 24-01-2012

    Reconec que en el llenguatge d'aquest relat m'he expressat força sàdicament i que hi ha gent que ja ho sap per altres relats, i sobretot que en Vicent em va donar una pauta molt bona i en canvi jo, derrotat com em sentia, la vaig dur a un extrem molt dur.

    Amb aquest perdó,


    Sergi

  • Doncs és veritat[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-01-2012

    Això passa cada dia moltes vegades en els llocs al món on no hi ha un mínim de drets i on perviu el genocidi i el sadisme. Aquest relat és necessari. Em va costar triar les paraules, però a la realitat són així, no us podeu imaginar el dia rere dia de la gent que viu "enterrada en vida", i no sé perquè poso les cometes. És així i succeeix, agradi o no agradi.


    Sergi

  • Sempre diuen... [Ofensiu]
    free sound | 22-01-2012 | Valoració: 10

    ..que els diners no donen la felicitat,
    però tenir un mínim per viure hauria de ser respectat.
    La hipocresia de les institucions o de certes professions...
    Hi ha gent que viu del morbo...
    Només quan es pateix, un sap el que fereix.
    Sempre endavant!!!

  • Tot i que està escrit magistralment[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-01-2012

    M'ha semblat un malson difícil d'oblidar.
    Una forta abraçada, benvolgut Sergi.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.