Conjur de temps verbals

Un relat de: Ània Llum
No és condicional, és futur.

Cada gota de pluja que cau
equival al nombre de vides que passarem junts;
Mentrestant, en el nostre llit, cremen sense permís
tres candeles,
dos cossos
i una sola ànima.

Al meu costat, la vida compresa en un cos
respira apaivagada després d'un frenesí d'emocions.
A penes a dos mil·límetres de mirades que
es fonen en la complicitat del tot,
jo ara començo a viure,
a viure en temps real.

Amb la mateixa delicadesa amb què em beses
omples cada ínfim racó de vida.
Sense pena, ones lentament a través dels temps,
fluint entre el vent
fins a barrejar-te,
barrejar-nos,
en el mateix aire que ens alimenta.

Aquí comença el meu futur,
amb tu amor.

Comentaris

  • Connexió de futur[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 07-10-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda, Ània Llum:

    Un poema que connecta, ple de llum, felicitats per aportar futur a una relació.
    L'amor quan és de debò es nota en cada cèl·lula unida del cos.
    En aquest cas, són dos cossos units a la mateixa ànima.
    L'amor és delicat i omple, i tant que sí.

    Felicitats i fins la propera,

    Helena

  • ara i sempre[Ofensiu]
    ales de foc | 28-08-2023

    El ball de l'amor sempre és present , goig com la pluja que cau en els dies de calor. L'amor omple els racons de la vida com molt ´be dius.S'ha de ballar més amb l'amor, ahir, avui i sempre.

    Felicitats

  • Les teves paraules...[Ofensiu]
    rober | 10-08-2023 | Valoració: 10

    Les teves paraules m'alimenten i omplen la vida compresa dins el meu cos, moltes gràcies per compartir.

  • Prou bé | 06-05-2023

    El passat, l'ara i el demà es fonen conjunt de l'amor! Un poema molt bell!
    Amb total cordialitat

  • Amor...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 06-05-2023

    tendresa, complicitat, present i futur. Un poema ple de sentiment.

    Molt bonic Ània Llum.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

31 Relats

82 Comentaris

4785 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.