Bé, no veig que ser un marcià sigui dolent, així que potser jo també volaré fora de la Terra.
Un bon relat.
Salutacions.

Veure la gent en que et creues pel carrer amb uns altres ulls.
Imaginar és bo i sempre hauria d'estar present entre les persones.

M'ha agradat molt. Reflecteix el que a vegades jo també faig.

Quin relat més maco!
La pluja i l'amor.
Una gran parella, sens dubte.

M'ha agradat molt!

Aquest sentiment que contes crec que és molt fort.

Ja havia llegit el relat anterior, trobo que defineixen molt bé aquestes sensacions que escrius.

I també trobo que penso semblant que aquest relats.

Ànims i espero continuar llegint relats teus!

Un conte de fades... a l'altra banda...
En el pas dels anys, les persones oblidem aquell conte de fades que un dia vam somiar i caiem en el món de les preocupacions, treballar, els diners, les crisis...
Espero poder anar en algun conte de fades, en el somni més bell.