La veritat és que no he trobat adjectius massa escaients per comentar aquest relat; cosa que no sé si és sempre positiva. Tot i així, m'atreviré a dir que el trobo sorprenentment real, ja que crec que descriu, d'una manera perspicaç i enginyosa, una societat que es fa dir democràtica, que sovint utilitza mètodes més propis de sistemes totalitaris, provocant així un seguit d'histèries col·lectives que no és d'estranyar que desemboquin en el suïcidi.