La veritat

Un relat de: Joan R.Bartés
La veritat

Per què somric? Sempre els ha fascinat el meu “enigmàtic somriure”, com diuen vostès. Si volen saber la veritat, quan en Leonardo em va dibuixar no reia pas: més aviat tenia un posat que, com a molt, el podríem definir com a neutre. Ell passava una mala temporada, i a mi em sabia greu. Després de tot, jo aleshores ja feia quatre anys que estava al seu servei com a minyona i, a més, em va fer molta il·lusió que em demanés si volia fer-li de model. Sempre s'ha dit que era immune a l'amor però jo sé que sentia alguna cosa per mi, tot i que no ho va demostrar mai. En tot cas jo també l'apreciava molt i em dolia veure'l trist quan passava moments difícils (maleïts deutes i, sobretot, maleïts usurers!). Per tant si alguna cosa no em venia de gust era somriure. Però amb els anys m'he deixat anar escoltant les teories dels erudits: que si era “l'esposa de Francesco del Giocondo”, que si “filla del senyor de Bobbio”... perdonin-me, no s'ho prenguin malament si quan em venen a visitar al museu els torno la mirada amb un somriure!

Comentaris

  • -és +[Ofensiu]
    Poesia catalana | 23-06-2024 | Valoració: 10

    Seeeeeeeeeee. L'extensió justa per sostreure un somriure...

  • somriure català.[Ofensiu]

    Pocs saben que la Mona Lisa era catalana!, era na Isabel de Aragó i Sforza, duquesa de Milà i que el paisatge que hi surt al quadre són les muntanyes de Montserrat. La Mona Lisa té un somriure molt català, el mateix que la mare de Dėu de Montserrat, la moreneta. Com deia la nostra entranyable actriu i còmica na Mary Santpere: els catalans riem per dins. Un relat, el teu, que no tant sols'ha inspirat aquest comentari sinó que també m'ha fet somriure.... Enhorabona!

  • Un somriure enigmàtic[Ofensiu]

    Bon dia, Joan R. Bartés:

    En unes poques línies resols l'enigmàtic somriure de la Mona Lisa. Dones vida als seus pensaments i a la fi dius que simplement és que ella somriu perquè només torna la mirada a qui l'observa...
    Demostres que en literatura tot pot tenir vida, fins i tot el personatge d'un quadre.

    Una abraçada i continua escrivint,

    Helena

  • Ben trobat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-04-2024

    aquest relat. El somriure enigmàtic de la Mona Lisa, sempre ha estat un dels més qüestionats i admirats. I tu ho has sabut transformar en un relat ben enginyós i entretingut.

    Molt bo Joan R. Bartés.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

Joan R.Bartés

6 Relats

17 Comentaris

1159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80