Ara que no hi ets

Podria escriure moltes pàgines parlant de tu, explicant com em sento ara i com em vaig sentir però...amb tot això, què aconseguiria? Potser enfonsar-me una miqueta més?.

Penso en tu sempre que estic per aquests móns gairebé, podríem dir, inexistents, per aquests móns pels quals només podem voltar pagant unes monedes i fent servir una energia que és totalment artificial, com tu, potser.

Vas entrar a la meva vida igual que entra l'energia a casa nostra i, sense ni tan sols adonar-me, vas anar formant part del meu dia a dia. Cada nit rebia un "bona nit" que tu havies après a dir en la meva llengua amb l'únic propòsit de fer-me marxar sempre amb un somriure. Marxava molt tard, perquè ni el sol ni la lluna són iguals per tothom i, em llevava amb els ulls enfosquits per la teva companyia.

Vaig saber coses de tu que no entenia i que, d'alguna manera, tampoc volia entendre. Com algú, en aquests anys i, voluntàriament, podia anar a l'exèrcit? No et vaig dir res perquè vaig imaginar que tu també podries pensar i, segurament, amb tota la raó del món com, en aquest món, una noia pot estar estudiant filologia catalana i, a més a més, aventurar-se a fer també, filosofia si són carreres que semblen no tenir cap futur?

Vaig callar perquè, segurament, no tenia un vocabulari prou ample i precís en la teva llengua per poder explicar-te tot el que creia o per poder preguntar-te alguna cosa prou interessant. Vaig apagar el nou món que obria cada dia per trobar-te només a tu i em vaig adormir pensant únicament en com la vida et va mostrant les coses poc a poc.

Encara vaig parlar amb tu alguns dies fins que, encara no sé el perquè, vas marxar...em vaig trobar dins un món que, tot i que era ple de coses, jo trobava buit. Vaig pensar un moment, i si no era real? Per què ho havia de ser si venia d'un món que només existeix en el moment que jo, voluntàriament, vull que existeixi? I, llavors...la seva foto? Tampoc allò era real? Qui era aquell noi? I les seves converses? On és ara?

Potser i, sobretot perquè no s'ha de perdre mai l'esperança, hi ha alguna cosa dins meu que em diu que, realment, aquell noi existeix i que, si ha marxat de la meva vida és perquè està en la seva lluita constant per ser allò que vol, lluita per ser pilot i, em diu, des d'allà on sigui, que jo també he de lluitar, com he fet sempre, per aconseguir els meus somnis.