Pobre pagès, se't posa la pell de gallina imaginant el que ha patit! Genial com sempre. Encantat de tornar-nos a llegir i l'enhorabona pel relat seleccionat!
Edgar

Quina descripció més efectiva i com esmicola el final tot el que t'has imaginat! Encantat de tornar-nos a llegir.

Edgar

Però sí és un robot comunista i revolucionari les normes establertes les transguedirà, en aquest sentit la rebel·lia seria més forta que "l'instint" natural, en la meua humil opinió. I a més té un implant d'assassinat així que aquest robot ja estava fet per transgredir aquestes tres lleis. M'alegro que t'hagi agradat el relat i gràcies per l'atenció prestada.
Edgar

Xino-xano sense pressa i nar fent. Aconsegueixes transmetre aquest ritme pausat al lector cosa que crec que ja és una fita molt difícil, més que escalar aquest cim. L'enhorabona.
Edgar

Segurament Kubrik tindria alguna cosa que dir en tot això. Aquesta humanitat que coneixem avui passarà a la història. Visca els humans-marcians! L'enhorabona pel relat i molta sort.
Edgar

Per què ho deu voler? Perquè la dona sempre estigui més simpàtica o per posar-se fort per fer la seua venjança? Potser sóc un malpensat.
Bona sort!
Edgar

Hi ha molts tipus de passejos, qui diu que aquest no n'és un. Amb la ment podem anar més lluny que fent servir les cames. I si té un llibre encara millor. Molta sort
Edgar

La fina ironia i la crítica social s'entrecreuen amb una ciència-ficció distòpica. I ho aconsegueixes amb els menys de 2.000 caràcters que es recereixen. Magnífic relat, et desitjo molta sort!
Edgar

Un relat que et deixa amb l'ai al cor. Per què hi ha aquestes persones al vagó? I què hi fa aquest noi perdut, tan lluny de casa? Un relat que et planteja moltes preguntes, que crec que és una forma excel·lent d'encara un microrelat i deixar al lector rumiant.
Edgar

Un relat molt cru i inquietant, d'una realitat que tots veiem cada dia i, tanmateix, no fem res per poder canviar-la. Una crítica social molt encertada i que t'arriba al cor. Un bon relat com sempre, deòmises.
Edgar

Així doncs no són només els adolescents amb gorra i pintes xungues els que fan això, espero no trobar-me mai aquest vell al tren... Un relat curiós on jugues amb el sentit comú del lector. MOlta sort.
Edgar

És que no arribem a estar mai conformes, som unes criatures curioses els humans. Molt bon micro, breu i encara així, has aconseguit plasmar la naturalesa humana a la perfecció.
Edgar

El final del relat et deixa una mica inquietat, potser perquè t'identifiques amb aquesta pobre dona i les llargues esperes a l'andana. Un relat molt ben trobat. L'enhorabona.
Edgar

Crec que el que dius que se t'escapa del conte, és que és un conte autobiogràfic que vaig escriure en suspendre l'examen de conduir i és més terapèutic que res més, per a descriure el que vaig sentir. Espero que t'hagi agradat :)

El teu relat és poesia pura que sembla mesclar-se amb la melodia del Clar de lluna amb el seu ritme pausat i melòdic. L'enhorabona i molta sort!
Edgar