Acosta't...t'espero

Un relat de: llumdenit

On ets?
Si sabessis el temps que fa que t'espero....
T'espero amb calma, sense presses, sé que arribaràs aviat.
Abans de conèixer-te, et vull donar les gràcies, per no haver vingut massa d'hora.
Podies haver arribat quan jo no sabia estimar. Si ni tan sols m'estimava a mi mateixa, només em suportava. M'hagués acostat a tu i sense voler, t'hagués tallat les ales, perquè jo t'hagués donat les meves. Gràcies per no haver vingut llavors, perquè hauries fugit del meu costat i jo no hauria entès el motiu. Només em veuria amb les mans buides preguntant què havia passat...
Ara està tot a punt, conec el meu camí, es el moment de venir, si no estàs massa lluny.
Potser ens hem creuat pel carrer algun dia i ens hem vist sense mirar-nos.
Et deixaré el llum encès de nits, per si arribes mentre dormo.
I quan et vegi, amb els ulls conscients de l'ànima, no faran falta paraules, sabré que ets tu.
No tardis massa, fa temsp que t'espero.... on ets?

Comentaris

  • Jo tmb espero...[Ofensiu]
    Em Perds... | 18-10-2006 | Valoració: 9

    Jo també fa molt de temps que espero, i com tu, també sento que ja estic preparada pel que hagi de vindre.

    N deixis de transmetre sensacions tan boniques. 1 peto!

  • Bona pregunta[Ofensiu]
    El follet de la son | 18-10-2006 | Valoració: 10

    On és? Cal ser optimista sempre. Qui no s'ha fet aquesta pregunta? M'agrada, tot i així, la direcció que li dónes, perquè enlloc de parlar a una esperança buida, a quelcom que ja d'entrada no es creu que existeixi, tu parles a algú que saps que existeix. Només et puc dir que la predisposició és la que ens atansa als desitjos. Preciós relat d'espera, d'observació del món i dels horitzons de la vida.
    I gràcies pel comentari.

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

36176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com