No es pot dir més amb menys paraules. El temps... qui no ha somiat amb dominar-lo? Se’ns escola d’entre els dits com sorra fina i només podem fer que aprofitar-lo quan estem bé i en pau o maleir-lo per no poder fer-lo retrocedir quan recordem els nostres éssers estimats que ja no hi són. Sigui una cosa o altra, ell segueix el seu camí impertorbablement.