ELS JARDINERS

Un relat de: Identitat Inedita
Avui el meu home ha anat a fer encàrrecs i en té ben bé per a tres hores. Jo ja he decidit començarar a aprofitar aquest sol de maig de Menorca que escalfa però no torra i que mica en mica et van colrant la pell.
La gandula de la piscina amb el meu matalasset fet especialment per a mi ja la tinc orientada de manera que sigui el sol que em vagi seguint sense que jo hagi de canviar de postura.Jo panxa enlaire. ara el sol em cau sobre el cantó esquerra, anirà girant i tocarà fer el davants, després el cantó dret... Així, donc,avui faré davants. Ben relaxada, ni un llibre llegiré. L’estar sola ja ho té això,: voler gaudir de la solitud més extrema.
El soroll de la porta d'entrada i unes veus, em treu de qualsevol pensament de poder continuar fent "bronzo". No sabia que tocava avui.
La màquina de tallar la gespa ja està engegada, la de perfilar també i la serra de podar les bardisses, també.I els sacs preparats.
Al punt que faig el gest per aixecar-me el jardiner que comanda em diu que no cal que em mogui, que tal com estic no faig nosa ans al contrari els facilitarà la feina. No, no es mogui. La veu sona imperiosa...
No entenc tanta màquina engegada fent tant soroll..
Ni temps per preguntar ni per replicar a tan estrany comentari.
Els dos jardiners, qui comanda i l’altre, donen voltes a la gandula. Serà que la volen traslladar amb mi a sobre?
Els quatre ulls amb mirada de jardiner han bescanviat les intencions; ara són quatre mirades que lluen agressives, sinistres, libidinoses...
Abans no pugui entendre què està passant, una mà poderosa per darrera m'inmobilitza el cap i em posa una cinta adhesiva a la boca. Es ben eixerranca i passant per sobre el meu cap s’asseu sobre el meus tòrax. Em falla la respiració. Quan m'adono del que està apunt de caure’m a sobre, ara entenc tan soroll de màquines per amagar cap crit, intento defensar-me amb les mans però les tinc tenallades. Ben bé al davant ja tinc el jardiner principal que amb els calçons abaixats se m'abraona i em penetra; la violació ha estat ràpida. Ara em treu la cinta adhesiva i em tapa la boca amb el membre vessant de semen: entrant i sortint es fa una auto-fel•lació Sona el meu mòbil. No hi arribo, tampoc me’l deixarien agafar.
Ara és el torn del del darrera. La gesta es repetirà però abans em repassa tot el cos amb la llengua i s’entreté en el meu sexe regalimant de fluïts.
Feina acabada, gespa per tallar. Ara s'hi posen.
No dirà res a ningú. No pot. Una amenaça planarà sobre el que serà la resta de la seva vida.
Calli i no digui res, a ningú. No posi cap denúncia.Ni trucada, som hackers...
I... eh que té una filla que viu a Catalunya i que té dos fills? Doncs això. Preservi'ls la salut, preservi'ls la vida.
La gespa creix ràpid. D’aquí a quinze dies, dilluns, dia de fer encàrrecs el meu home, tornaran per fer una repassada.




Comentaris

  • aclariment[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 06-05-2021

    Pretérito perfecto emitido emitidos, emitida, emitidos, emitido, emitidas...
    Masculino
    Singolare Plurale
    Nom.editus
    Gen.editi
    Dat.edito
    Acc.editum
    Voc.edite
    Abl.edito
    editi
    editorum
    editis
    editos
    editi
    editis
    Feminina
    Nom.edita
    Gen.editae
    Dat.editae
    Acc.editam
    Voc.edita
    Abl.edita
    editae
    editarum
    editis
    editas
    ALTO ELEVADO SUBLIME
    editae
    editis
    Neutro
    Nom.editum
    Gen.editi
    Dat.edito
    Acc.editum
    Voc.editum
    Abl.edito
    edita
    editorum
    editis
    edita
    edita
    editis

    He volgut fer una simbiosi de català amb llatí. Potser massa agosserada? I també afegir-ni la partícula negatica "in" de ineditus: no publicat També, alto, sagrado, sublime... no arribo a tant
    Ja sé que en català porta accent, en qualsevol cas m'agrada tantíssim que t'hi hagis fixat i referit.
    Sobre el relat.
    Si a mida que el vas llegint et va agafant una mica de por ja estic contenta.
    Vaig estar dubtant en si l'acabava " Esperarà amb deler la propera tornada dels jardiners. comptarà els dies..."
    Moltíssimes gràcies per fixar-te amb mi,
    Una abraçada
    NOTA: em sorprèn que Brins no m'agi dit res sobre el tema

  • L'eròtica és ben palesa. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-05-2021 | Valoració: 10

    Un relat sorprenent, on el terror va fent-se poc a poc. El resultat és una eròtica que sembla més bé quasi forçada.
    M'ha agradat com la planteges, Identitat Inedita.
    (La paraula "inedita", en català té accent obert en la "e") No sé com se t'ha passat al fer-ne el teu pseudònim.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Cap opcio[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 05-05-2021

    De fet el concurs pel terror encara no s'ha convocat, no?

  • Servri a la carta[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 05-05-2021

    Sí que estan contractats, en principi cada quinze dies però ella no està al cas del dia que toca.
    Normalment és el marit qui els avisa per confirmar el servei perquè si no ha plogut, potser no cal.
    Ja veig que no t'ha agradat. No m'has posat ni nota...
    Així no tinc cap possibilitat pel concurs, no?

  • I si plou?[Ofensiu]
    kefas | 05-05-2021


    Ho escrius com si fossin d'allò més naturals els serveis no contractats dels jardiners. Però al mateix temps fas servir un llenguatge que els qualifica de delictes contra la llibertat i la integritat física. En què quedem ?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

90 Relats

124 Comentaris

8091 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.