Gràcies per les lectures i comentaris: Pinya de rosa, Montserrat Vilaró, Boris i Aleix de Ferrater.

:)

Si els bocins no encaixen és que no formen part de la teva esfera; i sí, has de saber triar i detectar les que són de la teva. No és fàcil però amb el temps acabes sabent-ho... :-)

Gràcies!

M’alegra que t’hagi agradat. I ja saps... no deixis de cercar els teus bocins!

Abraçada.

Jo penso com tu però no em negaràs que no tindries certes temptacions de desenterrar-lo, i ves a saber... :)

Moltes gràcies, Edgar!

Totalment d’acord amb tu. La vida és tot això que dius, i molt més.
Entrebancar-se per tornar-se a aixecar i aprendre de cadascun dels errors...

Gràcies!

... ja està escrita aquesta informació en algun lloc; alguna esfera en la que posa la data de la nostra mort. Però hi guanyaríem res sabent-la? Ans al contrari... quin patir!
Tu ho has dit, no cal témer a la mort, ja que és quelcom al que ningú escapa. Quan arribi, que arribi, i de mentres, a gaudir que són dos dies!

Una abraçada,

MartinaH

Certament és del tot impossible esborrar res del que hem viscut. O en tot cas seria tasca de l’oblit que no acostuma a fer-nos massa cas.
I sí, al cap i a la fi som el que som gràcies també als nostre errors. Però és clar, això no treu de somiar una mica... :-)

Moltes gràcies per la lectura i comentari!

Una abraçada.

Toni, veig que has captat la idea i sobretot la sensació a la perfecció. No cal afegir res més. Ho has dit tot.
Moltes gràcies per la lectura i comentari!

I jo celebro trobar-t'hi...

Gràcies!!!

M'alegra que t'hagi fet el pes.
I... gràcies per la benvinguda.

-MartinaH-