un diumenge

Biografia:

Tant se val com em dic i on vaig néixer, però crec que som fruit de les nostres experiències, alegries, desenganys, els plors, les ensenyances rebudes al llarg dels moments viscuts. El que de debò fa que la vida tingui sentit és notar els raigs de llum que penetren a través de la finestra i mullen la meva galta d'energia per empendre un nou dia,n'hi ha de bons, de pitjors, però cada dia canvies una mica sense variar el teu tarannà. Em regeixo per la passió dels sentiments, sense passió estaria perduda, cada petit acte te un bri de passió...crec que a la por se la venç plantant-li cara, i que al final tot cau per el seu propi pes. No m'agrada jutjar ni ser jutjada, l'únic jutge és el temps. Hi ha molt amor a la meva vida i en tots els aspectes, em considero una persona afortunada,he caigut moltes vegades i moltes d'elles creia que no seria capaç d'aixecar-me, però al final sempre ha aparegut una mà amiga, i això no té preu. Estimar, és un verb que es queda curt alhora d'expressar el que em fa vibrar. Per últim gràcies a totes aquelles persones que comparteixen la seva vida amb mi i jo la comparteixo amb ells, sense vosaltres tot perdria sentit.No sé ben bé si és una biografia, crec que és més una radiografia de mi.Ah!el físic...m'agraden les mans diuen molt d'una persona, aqui teniu la meva...