HOMENATGE A ORWELL

—Et queda tabac, camarada?
Li vaig passar la meva cigarreta, que va xuclar amb ànsia. Era un home fet, l’anglès; havia viscut la gran guerra i les trinxeres no li venien de nou. Vam compartir més d’una guàrdia nocturna al front d’Alcubierre, on ens fèiem passar la gana i ens temperàvem amb llargues converses. Aquell hivern de 1937 el fred ens amenaçava més que l’enemic, que pressentíem a poca distància darrere del teló de l’espessa boira. En aquelles hores de gelor física i foc moral, quan encara bullia dins meu l’esperit llibertari que creia etern, vaig saber per boca del caporal Blair, periodista de professió, que s’havia allistat a les milícies del POUM no del tot convençut de la seva doctrina, però amb la ferma determinació de combatre el feixisme. Havíem deixat enrere una Barcelona negra i roja de temples cremats i esplendor obrera on la revolució eclipsava el conflicte amb els colpistes.

Al front d’Osca hi vaig perdre el contacte i no va ser fins al mes de juny, després de la caiguda de Bilbao, i els fets de maig—escalabrada tota esperança revolucionària—que vam coincidir al tren en direcció a Banyuls. Ell tornava cap Anglaterra i jo fugia a Perpinyà, amb l'esperança perduda en un horitzó que enterbolia la meva pàtria de dictadura feixista. Em va exposar el seu pesar per la manipulació que els dos bàndols feien de les notícies per mitjà de la premsa. Això és només el començament, penso que d’aquí a trenta anys viurem en una societat en què la clau del poder estarà en la desinformació, en les notícies que ens faran passar per certes i en què tota sortida del guió serà severament castigada, em va dir mentre el tren deixava enrere Portbou.

L’any 1952, va caure a les meves mans un llibre titulat 1984, el seu autor, George Orwell, havia mort dos anys abans, deixant un llegat d’històries futuristes, faules iròniques i presagis colpidors. La sospita que la seva inspiració s’havia engendrat a Catalunya l’any 1937, em va deixar astorat.