Això fresc i lliure com sempre són els teus relats !

Gràcies per llegir-me i inspirar-te. Molt maco el teu haiku.

Anna

Vaja, quina "cosa" tan bonica has fet, les tankes cadascuna val per si sola i juntes formen un conjunt harmònic, un poema on una a una són estrofes. No sé si m'he embolicat massa, que m'ha agradat molt vull dir. I que gràcies per venir al meu cau i comentar-me.
Vaig escrivint cosetes i de tant en tant em recordo d'aquesta primera pàgina on vaig començar a publicar, m'entra la melangia i entro.

Una perla ja de per si és delicada si li afegim vellut, deu ser una delícia tocar-la!

Hola Nil,

Primer de tot donar-te les gràcies per comentar-me.
I ara t'he de dir que no el podia fer més llarg, perquè un haiku és així 5-7-5 o en català també s'admet 4-6-4.

Anna

Hola Aleix,

Gràcies per comentar-me de nou, la teva lectura és bona i el teu poema també.



Anna

... a Corçà al Casal hi havia una tv i pagant una peseta la podiem veure i la mijordona ens donava un xupa-xup. A la capital anaveu més adelantats.

Una abraçada !

Meravellós el teu escrit, ple de seductora sensibilitat. M''agrada llegir-te de nou i veure que segueixes escrivint com un àngel amb molta cura del llenguatge.
Un peto Brins d'una que et seguia fidelment.

Annalls

Gràcies pe teu comentari a Caterina Albert, dona ofegada en un món masculí. Vols dir que Caterina era lesbiana o bisexual? No ho se, la veritat tampoc importa, uiiis que dic i tant que importa, no ser heterosexual en els anys que ella va viure era molt més difícil que avui dia. Em deia una amiga l'altra dia que potser moltes de les dones que no es casaven o eren...
Conec un seu nebot però la veritat es que en els moments que vam compartir no li vaig demanar mai per ella, tot i que es molt curiós que es passes els darrers deu anys al llit, allà rebia la gent, escrivia... vivia... malaltia? Mira ara si el veies el cosiria a preguntes.
Tinc un relat que segons diu una professora de literatura li recorda als seus.
Quan al Galant de nit, primer pensava en un penjador de roba, hahahah, ja m'he adonat de meu equivoc... sensual poema...

... un xic delirant i poc creïble, però literàriament BONA !

Estic d'acord amb la Montseblanc, tot i que no puc dir que no hi hagin homes com el que tu descrius vanitós i que el pot l'apariència. Però en general, els homes i sobretot els que tenen les hormones més alterades en un moment donar tant se'ls hi dona... és el que he observat en la vida. Quan a aquesta costum, una aberració més vers les dones.

El que em dius del teu poble, m'ha fet reflexionar, sobre aquests nens dels que parlo-SIria- que en realitat els vam tenir ben aprop, en la teva generació, malgrat l'horror de la guerra hi havia joc i segurament alguna rialla i més d'un ensurt amb alguna bomba abandonada. Gràcies per comentar-me.

Hi tornaríem oi, sempre hi quan poguessin tenir l'experiència d'ara, clar que llavors ja no seriem nens... el món hauria de permetre que fossin com nens tota la vida, però lamentablement estem en un món poc evolucionat ple de depredadors. Escolta, no vull que et molestis, es sols la meva opinió, però el que has escrit aquí que tal en format prosa, més ben dit prosa-poètica?

Perleta, em dius que no coneixes Víctor Català o el que és el mateix Caterina ALbert? Es molt coneguda i apreciada dins la literatura catalana.
Ara que ve St Jordi potser t'agradaria comprar algun llibre seu.
Li van retirar un premi quan van saber que darrera el pseudònim s'amagava una dona.
Ja veus, trista realitat !
Gràcies per passar-te per la meva pagina.

cadascú és tot un mon i malgrat això tants punts en comú.

... això que no calen respostes. No ho copso.
La segona vida en dic jo al fet de dormir i els somnis. I no la controlem aquesta tracta del inconscient que encara se'ns escapa. A vegades fa mitja basarda i tot.



Anna

No se com s'escriu aquesta expressió amb italià. Aixi estem fent xup-xup com els saborosos cuinats d'abans. De-pressa no ho tenim viable !!