Cercador
Llista categories
somriures de cartolina
Lleida,1 Relats, 6 Comentaris
939 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Últims relats de somriures de cartolina
Pell de lluna
somriures de cartolina - 01-09-2008 - 939 Lectures - 6 comentaris
Temps estimat: 5 minutsUna petita història, senzilla i dolça, què pretén trencar amb la idea de què els anys i la rutina són un enemic de l'amor. Que vol fer-nos adonar què tots podem gaudir d'ell si n'estem disposats. més
Últims comentaris de l'autor
-
somriures de cartolina | 21-11-2008
M'agrada tornar els comentaris, tu me'n vas enviar un fa un temps, he estat ocupada i avui què he tingut un moment he pensat amb tu...
És un relat preciós, tots tenim somnis i il·lusions que viuen dins nostre, però pocs s'atreveixen a fer-les realitat, a alçar el vol i complir-les...tan debò la mare no l'hagués aturat, tan debó a mesura que creixem continuéssim tenint aquesta il·lusió, aquesta bogeria que tenen els més menuts i visques dins nostre... Però la vida, l'experiència a voltes ens converteixen en la mare....
Lluita Carolyna, sigues tan somiadora com el nen... -
somriures de cartolina | 16-09-2008
Et torno el comentari Lèvingir. Un poema què reflexa en poques paraules la desolació a la què de manera continuada sometem al nostre món, al nostre planeta, a la nostra terra... Perquè està en les nostres mans conscienciar-nos de què estem fent-li mal, i què ens plora... Potser no volies transmetre aquesta idea...però jo l'interpreto així.
Un parell de petons! -
somriures de cartolina | 09-09-2008
Et torno el comentari, un relat dolç i senzill, ens parles d'una petita història sense un argument complex, i què a més, com bé ja han dit, no utilitzes un vocabulari gaire pesat ni complicat.
M'ha agradat molt! Vaig a llegir "Els cirerers florits"
Un parell de petons Lior! -
somriures de cartolina | 08-09-2008
la crueltat, no directament, sinó que crees un debat sobre la consciència o no d'aquells qui, per desgracia, varen treballar en els camps de concentració. Perquè de vegades un és pregunta com la gent era capaç de cometre aquelles atrocitats i tornar a casa, amb els nens i sentir-se bé amb si mateix...i l'endemà, de nou.
M'agrada, tractés el tema des d'un altre punt de vista.
Un parell de petons xantalam! -
somriures de cartolina | 08-09-2008
potser no és això, no consisteix en buscar-la ni cercar-la, imaginant cada racó on hi pot ésser, sinó què, al meu parer, arriba quan menys l'esperem, quan de veritat ens n'oblidem d'intentar trobar-la i acceptem el que tenim, confiant en nosaltres...
-
somriures de cartolina | 04-09-2008
M'ha agradat aquesta reflexió i la realitat que has descrit!
Cuida els teus amics, és bo tenir persones amb qui no només pots riure i compartir, sinó també viure moments dolorosos i feixucs. Saber què quan et cauràs ells seran al teu costat i et donaran la mà. I a la inversa. Amistat desinterressada, costa tan i tan...sobretot quan un és jove...
Felicitats!
Una forta abraçada poeta! -
somriures de cartolina | 02-09-2008
He escollit comentar aquest relat per la mera raó que reflexa els teus sentiments i les teves impressions un any desprès de formar part de RC.Com bé has vist, soc nova aquí i un text així dona ànims per a seguir endavant, i formar part d'aquesta gran família.
Segurament entendràs, que al principi és complicat ensenyar els teus escrits, però com ja he dit al manel, el caliu i les reaccions, així com la benvinguda que doneu, ens fa creure en nosaltres i seguir endavant!
Moltes gracies Mercè, sincerament... -
somriures de cartolina | 02-09-2008
D'un ritual tan senzill, has realitzat un poema què crea un somriure de tendresa a qui el llegeix...
Dobles gràcies. Primer de tot per donar-me la benvinguda a RC i també pel teu comentari, ja què no només has esmentat allò del meu relat què t'ha agradat, sinó que a més, m'has explicat el què t'ha semblat feixuc i pesat.
No he tingut massa temps, però he llegit algun dels teus relats, i aquest m'ha semblat encantador. Al meu parer, m'ha agradat com ens parles de la rosa, què jo associo amb la tradició catalana de Sant Jordi. Tanmateix, potser el que de veritat m'ha encantat ha estat el principi, i la costum del protagonista, ja que m'ha recordat quelcom proper a mi... m'ha fet sentir...
Una forta abraçada!
Últimes intervencions al Fòrum de l'autor
-
http://abatzegades.blogspot.com | somriures de cartolina | 25/11/2008 a les 09:35
Darrera intervenció de , 25/11/2008 a les 11:542 resposta/es
[Respondre] -
Per fi m'he decidit! | somriures de cartolina | 01/09/2008 a les 11:19
Darrera intervenció de , 01/09/2008 a les 20:323 resposta/es
[Respondre]
Nous recomanats editora
Últims comentats
- durant la nit sento dins el meu cor (1 comentaris)
- PER QUÈ...? (17 comentaris)
- Renúncies (3 comentaris)
- Comprant desodorants (1 comentaris)
- EL PATINET AMO DEL SAINET (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre TREURE LA LLENGUA. (1 comentaris)
- Voler volar. Voler poder (1 comentaris)
- Dos presoners (1 comentaris)
- Frases per pensar (1 comentaris)
- A quant va la passió? (3 comentaris)
Nous més llegits
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (775 lectures)
- LA LOLA (630 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (405 lectures)
- Agonia (301 lectures)
- PER QUÈ...? (282 lectures)
- Nua (266 lectures)
- El segon més llarg (257 lectures)
- CANT A LA LLUNA (239 lectures)
- Tres Suports (216 lectures)
- Deler de mar (173 lectures)
Nous més comentats
Nous més votats
- PER QUÈ...? (Agrada a 6 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 4 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Efímer (Agrada a 3 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Comiats (Agrada a 2 relataires)
- Quines vacances! (Agrada a 1 relataires)
- Agonia (Agrada a 1 relataires)
- Amb qui passaràs la resta de la teva vida? (Agrada a 1 relataires)
- Vistes (Agrada a 1 relataires)