papallones salvatges

Ens buscàvem i no ens trobàvem
Ens parlàvem i no ens sentien
Estàvem perduts en el silenci
De dos cossos que es busquen en la nit
Fins que els ulls es van tancar
I les llengües es van tocar

I com papallones salvatges
Vam aprendre a volar
Més lluny de qualsevol jardí
De qualsevol bosc
Allà on creixen flors sense nom
Allà on el sol tenyeix de porpra i d'or
Les ales del nostre desig

I van tocar-se les nostres llengües
I es van trobar els nostres cossos
I es van buscar les nostres mans

I ens vam perdre
Més enllà del desig

Com papallones salvatges
Que busquen flors que no són d'aquest món.