Converses de cafè

Les oportunitats s'oxiden.
Una gota de suor em regalima coll avall.
Damunt l’asfalt d'aquest carrer estret,
una taula de fusta acompanyada d'un parell de cadires. Esperen pacients.

Pel meu costat sento a córrer una brisa lleugera.
Tímidament, l'instint m'hi atansa.
Les fulles del vestit em fan pessigolles a l'entrecuix i m'empenyen endavant.
M'assec damunt d'una cadira de fusta i deixo reposar el llibre sobre la taula.
Nua de dins. Set de converses de cafè. Ànsia per nodrir-me de nous aprenentatges.
Mentre transcorre l'espera, faig voleiar coloms.

Entre els meus dits,
un desert de pensaments, anècdotes i fantasies fragmentades,
ben protegits sota la coberta de pell exquisida.
Paraules adobades entre fulles de paper.

Confidències íntimes tatuades sota la pell.

Somnis.
Il·lusions.
Desig d'explorar la meva geografia.
De peregrinar per la vida.

De seguir esculpint-me.






"Te quejas de las censuras de tus maestros, émulos y adversarios, cuando debieras agradecerlas; sus golpes no te hieren, te esculpen"

(S. Ramon y Cajal, "Charlas de café: pensamientos, anécdotas y confidencias", cap. VIII Pensamientos de tendencia pedagógica y educativa, p.202)


Un relat dedicat a totes les persones que senten curiositat, que exploren cada dia i aprenen en aquest peregrinatge que és la vida.