Cant als vespres

No el deixareu pas marxar,
perquè no és clam contra cap pena.
Ni li robareu l'oblit,
perquè és feliç ennuvolant fronteres.

I no era per fer callar,
era només cant als vespres,
però ja només queda el demà,
gris matí que mai desvetlla.

Perdo a l'enraonar
i enraono per no ser quimera.
Fa temps que tot és en va
i mai es fa llarga l'espera
d'aquell que un dia tornà,
lluny, en una altra tempesta.

Els dies fa anys que són restes
d'un gargot que no es rovella
i danses governen el mar
enmig de la remor agresta
i no el deixareu pas marxar,
seràn dolços dies de festa.