Cercador
De mena
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
De mena
Sempre ha estat bona escrivint. Va estudiar Física, i ara es dedica als aparells de ressonància magnètica dels hospitals; però la vaig convèncer d'anar a classes de narrativa, i n'està molt contenta.
Un dia em va trucar tota agitada; i vam quedar. Només seure, ja engegà: he vist un assassinat! Jo: cara de tòtil. Ella: Que no hi sents? És clar que hi sentia, però si no deia res més, rai. Llavors em va contar que al tren havia vist una mà sobresortint per la cremallera oberta (la pressió, precisà) d'una maleta molt farcida. Hi duien un mort! Jo vaig fer: Un mort?! Com ho pots saber? Exagerada: la mà podia ser la d'un maniquí. Però ella, res: que era una mà humana; que n'havia vist moltes, i que sabia distingir entre una de plàstic i una de pell. Hi ha plàstics que imiten molt bé la textura humana, vaig argumentar. Has anat mai al museu de la cera? Només la vas veure un moment. Ella, ni cas. Hi has vist sang?, vaig insistir, un cadàver trossejat fa molta sang. I encara vaig fer broma: hauries de saber-ho, tu, que parles amb tants metges. La novel·lista s'obstinava: hi ha drogues per espessir la sang com plastilina. Fluïdesa zero, reblà la física. A mi aquella informació em va deixar mut. A sobre, afegí mentre en feia el gest: vull dir que no regalima. Gran aclariment, gràcies. Llavors vaig plegar veles, i li vaig suggerir, mirant d'esmerçar-hi força convenciment, d'anar a la policia. L'hora, el lloc, les càmeres: el trobaran, segur.
Ja al carrer, però, em va agafar pel braç i ens vam aturar de cop. No hi podem anar, va cridar. I doncs? Em va deixar esbalaït: vaig ajudar a pujar la maleta; hi trobaran les meves empremtes i me'n faran responsable, còmplice. Ja saps com són policia i jutges: construeixen relats amb una carta i dos tiquets d'aparcament.
No n'hem tornat a parlar. De novel·lista, segur que se'n sortirà d'allò més bé. I només desitjo que em triï com a lector zero.
Pseudònim: Kàlium
Sempre ha estat bona escrivint. Va estudiar Física, i ara es dedica als aparells de ressonància magnètica dels hospitals; però la vaig convèncer d'anar a classes de narrativa, i n'està molt contenta.
Un dia em va trucar tota agitada; i vam quedar. Només seure, ja engegà: he vist un assassinat! Jo: cara de tòtil. Ella: Que no hi sents? És clar que hi sentia, però si no deia res més, rai. Llavors em va contar que al tren havia vist una mà sobresortint per la cremallera oberta (la pressió, precisà) d'una maleta molt farcida. Hi duien un mort! Jo vaig fer: Un mort?! Com ho pots saber? Exagerada: la mà podia ser la d'un maniquí. Però ella, res: que era una mà humana; que n'havia vist moltes, i que sabia distingir entre una de plàstic i una de pell. Hi ha plàstics que imiten molt bé la textura humana, vaig argumentar. Has anat mai al museu de la cera? Només la vas veure un moment. Ella, ni cas. Hi has vist sang?, vaig insistir, un cadàver trossejat fa molta sang. I encara vaig fer broma: hauries de saber-ho, tu, que parles amb tants metges. La novel·lista s'obstinava: hi ha drogues per espessir la sang com plastilina. Fluïdesa zero, reblà la física. A mi aquella informació em va deixar mut. A sobre, afegí mentre en feia el gest: vull dir que no regalima. Gran aclariment, gràcies. Llavors vaig plegar veles, i li vaig suggerir, mirant d'esmerçar-hi força convenciment, d'anar a la policia. L'hora, el lloc, les càmeres: el trobaran, segur.
Ja al carrer, però, em va agafar pel braç i ens vam aturar de cop. No hi podem anar, va cridar. I doncs? Em va deixar esbalaït: vaig ajudar a pujar la maleta; hi trobaran les meves empremtes i me'n faran responsable, còmplice. Ja saps com són policia i jutges: construeixen relats amb una carta i dos tiquets d'aparcament.
No n'hem tornat a parlar. De novel·lista, segur que se'n sortirà d'allò més bé. I només desitjo que em triï com a lector zero.
Pseudònim: Kàlium
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 02-05-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293591 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!