LA MEVA LLAR

Quan ens abracem construïm una casa.

Quan m'abraces sento que l'ansietat se'n va del meu cos, que la por es fa més menudeta, que tot allò que m'estava ofegant de sobte desapareix.

Quan m'abraces entenc que m'estimes bé, que si un dia tot pesa més del que ens agradaria molt, et puc cridar.
Quan m'abraces tanco els ulls i penso que espero que tu sentis una gran part de tot el que jo sento per tu, espero que sentis que estaré aquí sempre, en aquesta abraçada cada vegada que tu la necessitis.

Espero que sentis i que sàpigues que mals dies hi haurà milers, però ara no has de lluitar tu sol amb ells, perquè sempre serem un equip.

Perquè tu ets la meva casa, perquè natros som la definició de llar.