Les saunes sempre suggerents, suor, nuesa i desig, tot plegat una bona calorada.
Gràcies pels teus comentaris, sempre un plaer llegir-te Nil. Una abraçada ;)

Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "Fem-ho", un plaer ser llegida i valorada!
Pel que fa al teu relat, jo sempre apostaria per una certa competició, encara que sigui amb un mateix, crec que és una manera d'avançar. Tot i que la igualtat entre persones és un fet inequívoc no l'hem de confondre amb que tot sigui pla, la vida sempre és més divertida si hi ha guspires.
Una abraçada!

Agut com sempre, benvingut altre cop a l'exposició pública dels nostres pensaments. Ens llegim ;)

M'encanten les sorpreses i tu, avui, n'has estat una de bona! Ben trenat aquest relat, m'agrada :)

Veig que tornes a estar actiu, bentornat Nil, sempre audaç en les paraules. Una abraçada :)

L'església ens imposa normes que només duen al control d'emocions. La paraula pecat hauria de desaparèixer del diccionari. En nom de l'amor tot s'hi val, estima estimat, per damunt de qualsevol cosa, norma o idea. Molt a gust de tornar-te a llegir :) gràcies pels teus comentaris als meus relats!

És ben bé això, sí. Fer l'amor és quan t'abracen sencera. Gràcies pel comentari :)

Poques paraules que diuen molt, signe de bona mà escriptora. Abraçada :)

Quina pensada més bona! M'encanta la idea i m'encanta com la planteges. No sóc pas jo la destinatària però m'has fet picar enormement la curiositat i m'agrada la gent que em desperta neguits. Que tinguis sort ;)

...plenes de pedres que carreguem sovint de forma innecessària. Les pedres sempre fora que fan nosa a la sabata i a l'esquena. M'ha agradat molt :)

I és que observar sempre duu a moments interessants, inesperats, sorpreses alienigenes incloses. Com que sóc una observadora incansable, m'ha fet sentir a la pell de l'observat observador ;) gràcies

M'ha fet molta gràcia!!! Què en són de macos els nens ;)

Un bufetada en tota regla de pura realitat. La rutina ens mata. Esforç o abandonament. Jo sempre trio intentar-ho de nou :)

M'has dut a la infància, les mans dels meus pares són un record importantíssim a la meva vida. Per sort encara els puc donar la mà :) molt bonic, gràcies!

Un text per mastegar poc a poc i deixar-lo en digestió, quina metàfora gegantina! Bo, bo ! Abraçada :)