Oda a un Conseller d'Interior

Tan de bo la pluja es faci vidre
per a la teva pell d’acer
i els somnis et castiguin
amb un desterrament etern,
que et persegueixi el penediment
i que la teva consciència
no pugui descansar un sol segon,
que les teves paraules d’ahir t’incomodin avui
i que la raó, per fi, et faci un dia
companyia.
Que els cops que has donat
i que la sang que has fet rajar
trenquin i taquin el marbre blanc
amb que està fet el teu ego,
i que, en breu, puguis viure
sense embrutar amb insults
els nostres somnis.