Presentació

Em dic el David, sóc un jove de trenta anys d'Albacete. Amb setze i mig adolescent, ,m'aní a viure a València ciutat a estudiar. Amb una motxilla i una maleta plena arribí a l'andana de l'estació del Nord en la ciutat del Turia.
Per esdeveniments de la meua vida no vaig poder acabar la carrera, tot i que estava enamorat d'ella, la sociologia i també la ciència politica, atès que estava en un doble grau.

Han passat els temps i ha quedat en mi l'enyorança. Els somriures de companys i amics de classe, llocs com ara el Cabanyal i les torres de Quart, i sobre tot, l'afecte per una llengua que encara estic aprenent (anant a classes particulars) i que no vull oblidar. Malgrat el que em diga la gent a la meua localitat quan dic que parle una mica de valencià. El desconeixement ací i la ignorància hi existeixen i es sent de tot. Com a tots els llocs, però, sempre pots trobar gent empatica o persones amb sensibilitat per la cultura. Minories il·lustrades.

Pel que fa a la llengua dir que sempre es trobarà al meu cor, seguisc escoltant música d'autors valencians i catalans, llegint el que puc, veient videos en catala, escrivint, etc
I be, aquesta prova es quedarà amb faltes ortogràfiques perquè ni tan sols se configurar el teclat en valencià! a diferència d'altres relats, aquest es reial com la vida mateixa. Espere aprovar la prova lliure a la UNED dins de dos messos!