Per la felicitació, això m'ha guiat fins aquest teu poema tan bonic i descriptiu. Estic acabant el meu últim llibre i tinc poc temps per passar per la pàgina. Repeteixo moltes gràcies.

té tanta importància que ningú escriuria sense haver llegit primer, llegir una bona prosa o un bon poema que no és fàcil trobar, és com acaronar l'ànima.

Bon Any Nou!!

el teu enginy, sí que ens trobarem a sota el pont tots plegats i no per ser o no ser catalans, serà pels polítics que tenim.

Bon Any Nou!!

Un del que volem veure, l'altre del que som, feia temps que no llegia un poema tan curt però amb tant significat. Molt bé.

J

Llegir els comentaris, i veure com cada un interpreta el poema, duien que el que recordem o ens expliquen del passat és el més inexacte que hi ha, i aquest tema si és que va existir segur que no té res a veure amb el que hi ha escrit.
Bon Nadal
J

Quan ens deixa, se'n va amb ella un bocí del cor nostre que mai tornarà, com mai oblidarem el que era ella per nosaltres. Un poema que desperta records i sentiments.

J

Com deia la meua mare, cada mot d'aquest poema és curull de sensibilitat, d'amor, i de voler sentir-se estimat. Preciós.

J

Molt bonic, m'encanta com el gris va baixant, el que no sap és que quedarà fos dins un blanc immaculat. Preciós.

Salut

J

Veig que això contínua d'un altre relat amb l'àvia i la neta, hi ha un diàleg molt tendre i bonic, però tant en un com en l'altre ens deixes sense saber res de res. Esperem el següent.

Salut.

J

Podem fer que brindar, per què ens podem llevar, veure com surt el sol, i començar el mati amb les petites coses del dia a dia. Brindo per els teus poemes.

J

altera els cors, la vida neix per tot arreu, i podem ser feliços si sentim que el nostre esperit tambe torna a néixer, però que en fem de l'estiu que tota cuca viu?, i la tardor, amb la sentor de les fulles del sotabosc?, i l'hivern quan expliquem contes a la vora del foc?
Un poema molt bonic.
J

opinar sobre el que creiem que vol dir un poema, però mai sabrem segur el que pensa l'autor quan l'escriu, per què no estem dins el seu cap. Aquest és un cas, però el trobo molt profund.
Gràcies Atlantis.
J

Quin relat més bonic, he tornat molts anys enrere, hi trobo a faltar una escopeta de canya que el meu avi va ensenyar-me a fer, a part d'això, quasi tot és el que fèiem aquell temps. Fantàstic!!
Salut
J

el que ha arribat a passar, tot el que expressen els versos d'aquest poema, i al dematí la faldilla encara es mou. Meravellós!!.
Una abraçada!!
J

Algú ho diu, no sap el que diu, per què el que diu aquest poema és molt bonic.
Salutacions.
J