Cercador
Atzavara Crit 3
Un relat de: Francesc DomenechEncís
Embogida la idea de retornar
per segrestar el tresor brillant,
ara amagat i absent.
Esdevé una il·lusió,
un repte vital.
Un desconcert òptic.
Monòleg
No entenc com parlen.
No trobo la musicalitat
de les paraules agudes.
M'aïllo del món,
de l'entorn imprevisible.
Els adjectius em fereixen la frase.
Girar cua
Vull tornar al penya-segat
inestable.
Vull tornar a cantar de nit,
amb la llum tendra.
Vull penetrar els camins
de fonts mediterrànies.
Necessito el caos
dels impossibles.
Brúixola
Fora llum
allò que veig.
Una terra dolça,
alegre, amb flors.
El present, la passió.
El desig.
Cartipàs
Perfil incert,
en una terra nova.
Soc escriptor en llengua catalana.
Faig contes curts i poesia.
Puc parlar i llegir.
Em cal tornar als dies feiners.
Públic
La terra sense nom.
La terra ampla,
clara i lliure.
L´anhel tardà
de l´estany de flors
Valor
Il·lustrant el color
de les tardes suades.
Aquí fa molta calor.
Suar embogeix l'enyor.
No desperto del somni
d'ingravidesa terrestre.
Radial
Sento veus llunyanes.
I el vent de llevant,
que esdevé olor de sal nua.
L'ingrés al miratge insultant,
de tornar aviat a casa.
Interior
Afrontar l'oblit,
dels anys,
d'estar fora de casa.
De les cases, racons,
esperits i llambordes.
Del canvi de colors del cel.
Udolaire
Les claus de la casa nova,
les he deixat caure a les clavegueres.
l´Autor
104 Relats
156 Comentaris
25325 Lectures
Valoració de l'autor: 9.61