GANGRENA

Un relat de: Lluís Berenguer
Els fills de la terra clamen al cel,
llàgrimes són les que criden,
doncs, de res valen paraules
en este món ja podrit.

Subjectes infectes de corrupció i poder,
polítics i líders d’aquesta servitud,
devoren sense pietat, sense escrúpols,
allò estimat, allò sagrat.

Milers de milions de dòlars,
en nom de la seguretat,
aquesta obsessió dels incultes, dels boixos, dels alienats,
emprats per llogar terrorisme armamentista,
en nom de la certesa,
contra l’innocent, contra qui viu amb dignitat la fecunda terra,
sempre jove, a cura de la mà oriünda, mil·lenària,
que dia a dia esquartera el malparit capitalisme.

Escampats i soterrats, com Osiris, pels camps del món,
la civilització us oblida silenciats per onades mediàtiques corporatives.
Tanmateix, Isis, us cerca cantant vells himnes,
cançons funeràries de sembra...
i la llavor és fèrtil, sou milions!

La veu de la Mediterrània és la veu dels ofegats,
la veu del desert d’Arizona és la veu del moribund,
veus que mantenen viva l’esperança,
que us fan arribar al lloc on l’usurpat és violat,
si, allò que és vostre és a les llars i carrers de la modernitat,
allò que és vostre és l’estat de benestar,
la qualitat de vida occidental...
allò que és vostre és Europa i els EEUU! Veniu!
Veniu i reclameu el que us pertany: la vida!!

L’infame que mana del món us insulta,
però el seu país no te història,
pobles i cultures, costums i tradicions, saviesa i filosofia
foren exterminats per l’apropiació i l’espoli.

Les barres són fusells i les estrelles bombes,
així nasqué aquest insult que hui encarna un trompellot daurat,
depravació humana i política que us titlla d’il·legals.
Immigració il·legal! Diu el fill d’emigrant mentre,
impertèrrit, veu agonitzar l’última reserva índia.

Corporacions i multinacionals, polítics i governants,
continuen explotant, continuen l’extermini,
guerres, diner, poder, èxit,
producció, consum, immediatesa, creixement,
tecnologia, liberalisme, globalització, democràcia...

Prou! Exhala la naturalesa en el jorn dels desheretats,
holocaust de criatures, suplici del medi,
i entre tanta podridura, encara,
com un últim xiuxiueig, es deixa escoltar:
Segles de colonització arriben a la fi!

I expirà el mateix cel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer