..sovint molt similars, malgrat la heterogeneïtat. M'ha agradat molt el teu poema, clar i explícit. M'has fet pensar quan de petita anava a Barcelona a veure el meu padrí i arribant a plaça Catalunya jo estava convençuda que si mirava atentament a tothom acabaria trobant persones repetides. Em semblava mentida que tothom fos tan diferent. I com tu dius, ho som i molt! Enhorabona Perla de Vellut i gràcies per llegir i comentar els meus relats. Bona nit. Cordialment, Magda.

...d'una generació de dones que, com descrius perfectament, ho feieu tot depressa i corrrents i també be, amb ganes, tirant endavant, fills, feina i el que calgués. Ara quan veig gent que s'agafa la baixa per una mica de maldecap penso en la fortalesa de les generacions que ens heu precedit. Sou fortes i certament ara la teva amiga Correcaminos ja no pot córrer però segur que l'òpera i la tranquilitat també li aporten felicitat. Enhorabona per aquest relat i moltes gràcies per llegir i comentar els meus. Cordialment, Magda.

.. sensibilitat amagada rere aquestes frases que barregen natura i sentiments! Enhorabona Perla de Vellut! T'agraeixo que llegeixis els meus relats i sobretot que els comentis. Gràcies! Cordialment, Magda

...amoroses, de vegades no saps si el que vares fer va agradar o va distanciar a la persona estimada i pensant-hi temps després sorgeixen poemes bonics com aquest. Enhorabona Verla de Pellut per la teva sensibilitat i per comentar els meus relats. Cordialment, Magda.

..entre la música i el poeta. Primer sembla que ell escolta la música i després, uns versos més endavant. és la música que escolta al poeta. El poema m'ha transportat a un lloc nocturn, aïllat, on la poesia i el piano sedueixen als artistes. Enhorabona Perla de Vellut i gràcies per comentar i llegir el meu relat. Fins aviat, Magda

..Cagaferro m'ha semblat una metàfora dels líders mundials que buits de moral i forrats de diners juguen amb la vida de la població mundial com si fóssim fitxes dels seus jocs perquè les nostres vides no tenen cap valor als seus ulls. El final m'ha semblat com un reglament de comptes entre els que fan veure que són amics però en realitat no coneixen les regles de l'amistat. Fa rumiar aquest relat, com si recordant Sarajevo ens trobéssim novament en un atzucac. I de fet hi som! Enhorabona per aquest text i moltes gràcies pel vostre comentari. Cordialment, Magda.

..com a solució a una "merdeta" de vida conjugal en perspectiva. M'ha agradat molt que el fill demani ajuda a la mare, sabent que ella li trauria de sobre aquesta responsabilitat indesitjada de casar-se amb una dona sosa i insulsa. Es desprèn que la mare no està massa d'acord amb els matrimonis "arranjats" i demostra ser més moderna i resolutiva que el marit que segurament no en sap de la missa la meitat d'aquesta complicitat mare/fill. M'ha agradat molt que els fems siguin la solució per treure's de sobre una familia política aparentment mediocre. Enhorabona per aquest relat! Cordialment, Magda

..com a pretext, com a metàfora per evocar l'amor i els sentiments. És un poema que aborda diferents dimensions però m'ha semblat entendre, si és que he copçat bé el seu sentit, que la seva calma i la seva presència incideix directament en les emocions. Enhorabona per aquesta nova creació Perla de Vellut. Gràcies per comentar els meus relats. Cordialment, Magda.

Moltes gràcies per llegir el meu relat llpages i sobretot per comentar-lo. Aprofito per desitjar-te un feliç any 2026 i que aquesta web de relats en català continuï ben viva per anar-nos llegint i comentant. Una abraçada, Magda.

No sé si he entès bé la complexitat del poema, però m'ha semblat que s'evoca el temps, com si es fes referència a un campanar, i també com si fessis una metàfora de la reiteració del temps que va passant, inevitablement. Sigui com sigui, que passis unes felices festes amb la teva família, que tinguis un molt bon any 2026 i moltes gràcies pels teus comentaris Perla de Vellut. Ens anem llegint. Una abraçada, Magda.

..molt bones festes Prou bé i moltes gràcies pels teus comentaris. El teu relat és molt realista perquè transcriu el que vivim. I és cert que rodejar-nos de la família ens apropa al sentiment més íntim del Nadal. Enhorabona Prou Bé i endavant amb Sant Esteve i Cap d'any! Cordialment, Magda.

..cremi tot allò indesitjat. Què bonic aquest dolç i llaminer poema. Tan de bo la xemeneia et serveixi per cremar el que t'amoina. Bon Nadal Rosa! Molts ànims! Magda

En primer lloc enhorabona Llpages per aquest poema certament escatològic i molt ben trobat. És molt divertit i m'ha descobert una faceta teva que desconeixia. No sabia que escrivissis poemes i aquest és molt encertat. Hi intervenen molts personatges, cadascú amb la seva perspectiva i l'he trobat molt divertit. Cadascú es mira la tifa des del seu punt de vista! Moltes felicitats per aquesta peça nadalenca! I gràcies novament per llegir els meus relats i comentar-los. Cordialment, Magda.

...inferior. En aquest relat, culte i molt científic, que francament desconec si es basa en estudis antropològics reals o és fruit de l'imaginació del Sr. Garcia, el que més m'ha sobtat és que fins i tot en grups nòmades, confrontats a la supervivència més dura, hi ha sempre algú que encara s'ho passa pitjor. I el més sorprenent és que és el mateix grup que genera aquesta segregació i obliga a sobreviure en solitari, lluny de l'escalf social. M'ha semblat molt interessant perquè palesa la cruesa, la confrontació a un medi natural molt inhòspit. I m'ha fet pensar a com els penúltims, son els més durs amb els últims. Una idea que es pot extrapolar a les migracions, en termes sociodemogràfics. L'Anna Cabré, brillant demògrafa a qui vaig tenir com a professora i que ja ajudar-me a marxar a estudiar a Paris, sempre ho deia. Els penúltims son els més racistes amb els últims. I aquest relat m'hi ha fet pensar. Enhorabona Sr. Garcia i una vegada més moltes gràcies pels vostres comentaris als meus mini-relats. Cordialment, Magda.

M'ha semblat molt interessant aquest relat on, certament, ser altruista, generós, vetllar pel be comú i finançar els serveis bàsics d'un poble acaba sent percebut com sospitós només perquè no el personatge té un perfil familiar comú. És una crítica molt interessant perquè aquest petit univers és un reflex de com funcionen les categoritzacions socials i els grups socials. Si no estàs on s'espera que estiguis, fent el que hauries de fer segons els costums del lloc, ja et converteixis en el boc expiatori. Enhorabona per aquest relat que fa rumiar. Cordialment, Magda.