Cercador
El retorn de Bulldog
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
EL RETORN DE BULLDOG
La notícia el va enutjar. Ningú tenia dret a assassinar aquelles putes d’una forma tan matussera. A punt de jubilar-se, Walter gairebé ja no tenia esma per vigilar escòria, però un sentit agut de l’honor l’empenyia a fer-ho.
Ja es feia fosc i començava a plovisquejar. A dins del vell Ford, esperava que la presa que havia desemmascarat aparegués. Va beure’s la cervesa d’un glop.
La puta seguia allà, al costat de l’únic fanal encès. Era com un botí brillant esperant ser capturat. Abillada amb un vestit molt curt i una caçadora negra, mirava de vèncer el fred fent saltirons.
Walter s’imaginava l’escena: un cotxe aturat i la carn fresca de la barjaula inclinat sobre la finestra. Un somriure enlluernador i una educació exquisida, un escot inexpiable i una entrada triomfal al vehicle. A continuació, un viatge fins al cau i el trànsit cap al deliri més excitant fins que arribés l’execució. Tot plegat acabaria amb l’exposició barroera d’un cos inert, nu i extremadament pàl·lid al mig del bosc. Una obra repugnant.
La pluja es va intensificar, just en el moment que Walter va veure passar pel seu costat el cotxe del sospitós, que es va aturar on hi era la puta. Bingo. Una breu negociació i ella va pujar-hi. Es van dirigir cap a la carretera comarcal.
La cacera començava. Va seguir el vehicle fins que va aturar-s’hi a prop d’una casa pairal, a una distància prudent del suspecte, que va baixar del cotxe i va treure el cos desmaiat de la puta per entrar al mas. Walter també va dirigir-s’hi. Encara plovia i de seguida va quedar xop. Portava a la mà l’antiga Glock que tornava a fer-lo sentir poderós. L’altra mà sobre la porta i una entrada silenciosa apuntant la fosca. Uns gemecs al fons del passadís van guiar-lo fins a una sala en penombra. L’individu s’havia abalançat sobre la meuca i li estripava la roba mentre ella xisclava. Dos trets i un pes mort. Ara plorava. Un altre tret per assegurar-se la seva reputació i la bagassa fugint esfereïda.
Ningú pot emular les meves obres.
Pseudònim
Kà Barceló
La notícia el va enutjar. Ningú tenia dret a assassinar aquelles putes d’una forma tan matussera. A punt de jubilar-se, Walter gairebé ja no tenia esma per vigilar escòria, però un sentit agut de l’honor l’empenyia a fer-ho.
Ja es feia fosc i començava a plovisquejar. A dins del vell Ford, esperava que la presa que havia desemmascarat aparegués. Va beure’s la cervesa d’un glop.
La puta seguia allà, al costat de l’únic fanal encès. Era com un botí brillant esperant ser capturat. Abillada amb un vestit molt curt i una caçadora negra, mirava de vèncer el fred fent saltirons.
Walter s’imaginava l’escena: un cotxe aturat i la carn fresca de la barjaula inclinat sobre la finestra. Un somriure enlluernador i una educació exquisida, un escot inexpiable i una entrada triomfal al vehicle. A continuació, un viatge fins al cau i el trànsit cap al deliri més excitant fins que arribés l’execució. Tot plegat acabaria amb l’exposició barroera d’un cos inert, nu i extremadament pàl·lid al mig del bosc. Una obra repugnant.
La pluja es va intensificar, just en el moment que Walter va veure passar pel seu costat el cotxe del sospitós, que es va aturar on hi era la puta. Bingo. Una breu negociació i ella va pujar-hi. Es van dirigir cap a la carretera comarcal.
La cacera començava. Va seguir el vehicle fins que va aturar-s’hi a prop d’una casa pairal, a una distància prudent del suspecte, que va baixar del cotxe i va treure el cos desmaiat de la puta per entrar al mas. Walter també va dirigir-s’hi. Encara plovia i de seguida va quedar xop. Portava a la mà l’antiga Glock que tornava a fer-lo sentir poderós. L’altra mà sobre la porta i una entrada silenciosa apuntant la fosca. Uns gemecs al fons del passadís van guiar-lo fins a una sala en penombra. L’individu s’havia abalançat sobre la meuca i li estripava la roba mentre ella xisclava. Dos trets i un pes mort. Ara plorava. Un altre tret per assegurar-se la seva reputació i la bagassa fugint esfereïda.
Ningú pot emular les meves obres.
Pseudònim
Kà Barceló
Comentaris
-
Relat Impecable [Ofensiu]ignasicarsícostas | 21-04-2024 | Valoració: 10
Com estic acostumat a seguir a aquesta autora, els escrits de la qual em semblen sempre d'una precisió lingüística perfecte. Les trames sempre son sorprenents atrapant-te des del primer moment.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-04-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293657 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!