profunda realitat que el soroll de fora no ens deixa sentir,
gràcies jomagi

Prova sistemes meditació i d'altres... la vida es una escola i som alumnes sempre
En seguirem parlant , sigui com sigui el dia...
m'agrada el teu escrit dóna peu a pensar en aquest aprenentatge que tots practiquem encara que a vegades en revelem.

Unicorn , gràcies pel teu comentari sempre son enriquidors , t'haig d'aclarir que potser va quedar informació que hauria d'aclarir, la inspiració va venir per la contemplació d'una pintura que representava unes dones rentant en un safareig públic on abans si feia la bogada.. i d'aqui va venir el so de l'aigua i la gatzara que vaig recordar es vivia entorn d'aquest escenari.
Seguim endavant amb la inspiració.

Molt ben escrit, amb molt de sentiment m'agrada molt la consideració i respecta dels dos bàndols. i aquest amor que descrius que uneix totes les ideologies. gràcies Erik m'agrada molt.

L'Armando i la Miranda, una història molt real que potser es repeteix tot sovint. Ho has explicat molt clar Mark, amb comprensió de la "incomprensió" que la humanitat gasta pert no tenir la feina d'anar a fons amb humilitat. M'agrada!!! fa pensar

Rafael llengint es fa encomanadis aquest sentiment per la vida que, avui més que mai em de procurar que aflori dels nostres cors i poguem vibrar amb sintonies ben altes.
Moltes gràcies per aquest GOIG encomanadis...

siii Perla de Vellut tal com dius, el vent és la mateixa vida gràcies per les teves paraules.

Això em pregunto jo tot sovint , qui mou els fils? Una força que no es veu la que tot ho mou.
Profund !!! Aquestes paraules són per pensar en l a vida i el sentit de tot plegat. M'agrada molt! Dóna llum , la llum que ens arriba quan entrem a les portes de la comprensió...Gràcies

Segueix caçant instants
sento que fer allò que et fa feliç, fa feliç als altres també..
Igual que tu jo he retornat a relats després d'un temps, curt o llarg no és important, un paréntesi , espero trobar les paraules adients per exposar els instants que vaig caçant...
les papallones són les meves amigues estimades.
Una abraçada

amb la teua pell embolicaré el meu cor.
només aquesta frase ja omple el cor de qui ho llegeix.
Delicades paraules que demostren una sensibilitat exquisita, et felicito perquè al llegir-te fas encomanadis aquest sentiments.
Fa temps que no escric i no entro a relats, peró un comentari teu m'ha engrescat altre vegada, t'haig de donar les gràcies i disculpa per no haver-te contestat abans.
Una abraçada i segueix encomanant sentiments... un 10

amb la teua pell embolicaré el meu cor.
només aquesta frase ja omple el cor de qui ho llegeix.
Delicades paraules que demostren una sensibilitat exquisita, et felicito perquè al llegir-te fas encomanadis aquest sentiments.
Fa temps que no escric i no entro a relats, peró un comentari teu m'ha engrescat altre vegada, t'haig de donar les gràcies i disculpa per no haver-te contestat abans.
Una abraçada i segueix encomanant sentiments... un 10

quina descripció amb tan de sentiment has fet. et felicito

m'agrada molt Joan, el que escrius sobre la por , escoltar-la és un avis de que hi ha "xxx" que necessita ser escoltat, reconduit, curat... aquest escrit ens fa pensar...

bo Nil, ben expressat m'encanta aprenc molt de tu. Gràcies.

Sí Nil records perduts en el temps!!