ADORABLES

Un relat de: Marina i punt
Com cada dimecres avui, dinar familiar a casa els pares.
Que si patatim, que si patatam, de sobte em ve rodó treure, per enèsima vegada, el tema de la conveniència que fessin el canvi de banyera per un plat de dutxa. Tot sigui dit de passada, que ma germana i jo ja no ens hi esforcem gaire, sabem la resposta, l’actitud, la cara i la llista d’ets i uts que recitaran en contra. Llavors m’he adonat que aquest cop, més que intentar convèncer-los, avui he jugat una mica a la provocació.
En un rampell del pare, una mica més i ens aixequem tots de taula deixant refredar els macarrons al plat, per anar a veure en viu i en directe una demostració de com s’ho fa, quina és l’estratègia que utilitza per entrar a la banyera i com d’àgil en surt.
Fins aquí portava la veu cantant el pare, convençut, tot xulo en el seu paper, i mig enfadat per haver-nos-ho de repetir un cop més. No hi fa res que per caminar quatre passes necessiti el caminador perquè no s’aguanta dret, ni que tingui 90 anys, això de la banyera és diferent caram! Que no ho veieu?
Amb aquestes que es despenja la meva estimadíssima mare, que ja és prou estrany que fins ara se n’hagi mantingut al marge i, com qui no vol la cosa, em deixa anar: “el què m’estranya és que no te l’hagis canviat tu la banyera per un plat de dutxa, et seria molt més pràctic, oi?”
Sense paraules. Els adoro.

Comentaris

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 20-03-2023

    Gràcies pel teu comentari a meu relat dels dubtes de la Fortuna. També hi ha implícit el relleu generacional. En el relat ja has diu que han aparegut noves deesses joves i belles que reparteixen fortuna. Has empatitzar amb la protagonista i això és bonic
    Amb total cordialitat

  • Fa tants anys[Ofensiu]
    Prou bé | 19-03-2023

    Que no tinc pares que ja no recordo si era difícil voler fer entrar el clau per la cabotà. Però sí que recordo sortides de la mare, intel·ligents, xocants i oportunes.
    Molt bon relat.
    Amb total cordialitat

  • Exacte![Ofensiu]
    Cesca | 19-03-2023

    Exacte, ja ho has fet tu això que tant ens insisteixes?
    Una escena entranyable viscuda més d'una vegada.
    Molt bon relat.
    Un plaer.

    (Moltes gràcies pel teu comentari)

  • Els pares quan es fan majors...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-03-2023 | Valoració: 10


    Són dignes de tenir paciència amb ells, encara que has de pensar que les costa entendre els detalls que vols. Com dius en el títol, són adorables i cal voler-los.
    Gràcies per compartir, les teues experiències.

    Gràcies pel teu bon comentari al meu poema Epitafi a José Molero.

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Agraïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-03-2023

    Per cert, moltes gràcies per les teves opinions tan valuoses als meus relats.

    Rosa.

  • Sensibilitat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-03-2023

    inevitable davant la tendresa d'uns pares grans i entranyables. Difícil fer-los canviar d'opinió quan es capfiquen en un tema. S'ha de tenir paciència, però també agraïment de poder-los gaudir tants anys.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Tossuderia entranyable[Ofensiu]
    llpages | 16-03-2023 | Valoració: 10

    Ah, la gent gran! Tenen resposta per a tot, i què difícil de fer-los canviar de parer! Alerta, però, que el que sembla clar i català ara, quan tinguem la seva edat, a veure si no ens comportarem de la mateixa manera, hahaha! Un relat tan íntim com revelador del que tants i tantes ens trobem amb la relació amb uns pares ben grans.

l´Autor

Marina i punt

14 Relats

155 Comentaris

4987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Nascuda a Mataró l'any 60, només desitjo que la vida em segueixi acollint amablement com fins ara. M’estreno en això d’escriure i compartir-ho. Veurem com me’n surto.