Cercador
Aigües obertes
Un relat de: XiscaXalaLes aigües tranquil·les s’obriren al cel i començaren el seu ball de puntes escapçades amb crestes d’escuma enfurismades
i un sostre de foc queia sobre el mar.
amb núvols de roca
Xisca Xala (2013)
i un sostre de foc queia sobre el mar.
amb núvols de roca
Xisca Xala (2013)
Comentaris
-
plàstic[Ofensiu]Atlantis | 02-10-2021
Un poema amb molta plasticitat que amb poques paraules et donen una imatge. Si la natura està enfadada i explota.
-
gràcies per comentar![Ofensiu]XiscaXala | 30-09-2021
Si, senzill,breu més que senzill, i si, de 2013...deu ser que els elements de la natura tenen molt en comú!
-
2013?[Ofensiu]Prou bé | 30-09-2021
Senzillament bell, O bellament senzill! Però, vés per on, he pensat que parlaves del magma de la Cumbre Vieja caient al mar! Si no és veritat, per mi, ben trobat!
Amb total cordialitat
l´Autor
3 Relats
10 Comentaris
694 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Més escrits i biografia a:www.lesparaulesmigrants.blogspot.com
Xalar escrivint, llegint, recitant...