Aigües obertes

Un relat de: XiscaXala
Les aigües tranquil·les s’obriren al cel i començaren el seu ball de puntes escapçades amb crestes d’escuma enfurismades



i un sostre de foc queia sobre el mar.



amb núvols de roca




Xisca Xala (2013)

Comentaris

  • plàstic[Ofensiu]
    Atlantis | 02-10-2021

    Un poema amb molta plasticitat que amb poques paraules et donen una imatge. Si la natura està enfadada i explota.

  • gràcies per comentar![Ofensiu]
    XiscaXala | 30-09-2021

    Si, senzill,breu més que senzill, i si, de 2013...deu ser que els elements de la natura tenen molt en comú!

  • 2013?[Ofensiu]
    Prou bé | 30-09-2021

    Senzillament bell, O bellament senzill! Però, vés per on, he pensat que parlaves del magma de la Cumbre Vieja caient al mar! Si no és veritat, per mi, ben trobat!
    Amb total cordialitat

l´Autor

XiscaXala

3 Relats

10 Comentaris

694 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Més escrits i biografia a:
www.lesparaulesmigrants.blogspot.com

Xalar escrivint, llegint, recitant...