LA BUTXACA DEL SASTRE (CONTE)

M'ha agradat molt el teu relat. Te molt sentit, encara que sembli fantasiós.
Gràcies per comentar els meus relats. Si tornes a llegir el bosc ignorat veuràs que és ple de símbols. A primera vista potser no es troba el significat.

Bona vesprada perla de vellut,

M' encantat llegir aquest relat.

He gaudi molt al llegir-lo!

Gràcies per els teus comentaris.

Puleixo molt els meus relats i els publico d' un amb un . i no els faig tots en el mateix dia .

Espero llegir-ne amb il.lusió el teu pròxim relat.

Una abraçada

Noia Targarina

El teu conte m'ha remogut records. El meu pare no portava llepolies a la butxaca de l'abric, però sí que un vespre, en arribar a casa, em va deixar damunt del llit un cadellet negre. Jo tenia nou anys, era al llit amb angines i aquella nit gairebé no vaig dormir perquè el gosset no parava de somicar i jo pensava que se'm moriria.

Aquell cocker spaniel, que li havia costat a mon pare 500 pessetes (500 pessetes de l'any 1956!) en una botiga del carrer Petritxol, de Barcelona, va ser el més semblant a un germà que vaig tenir.

Perla de Vellut pel teu amable comentari i per llegir el meu relat. Tots anem afegint una espelma al pastís ! Una abraçada, Magda

Moltíssimes gràcies PERLA DE VELLUT pel teu amable comentari al meu poema SENSE TU.
Ens seguim llegint.

Salutacions.

Rosa.

Bon día PERLA DE VELLUT.
Tens tota la raó. Procuraré escriure amb més calma.
Gràcies i salutacions molt cordials.

Molt bon Relat. Aquesta butxaca dona molt joc.
Ja he corregit la paeauls interessant. Gràcies.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Ja ho diu Walt Whitman ("Cant a mi mateix", 6 i 7):

6
Tot va endavant i enfora. Res no es destrueix i la mort és diferent del què se suposa; i més feliç.
7
Que potser s'ha suposat algú que sigui venturós haver nascut?
M'afanyo a informar-li a ell o a ella que ho és tan com morir. I sé de què parlo.
(Tradueixo de la traducció castellana de Pablo Mañé, 1978)"

"All goes forward and outward, nothing collapses,
And to die is different from what any one supposed; and luckier.

7
Has any one supposed it lucky to be born?
I hasten to inform him or her it is just as lucky to die, and I know it."

Novament gràcies pels teus comentaris tant encoratjadors al relat 'La pobresa de l'ànima'. Que no perdem mai aquesta humanitat i que nodrim l'ànima cada dia i en tot moment! Seguim llegint-nos 'Perla de vellut'!

Gràcies pel comentari al meu relat, ha costat però torno a ser aquí després d'un temps de sequera, sembla que vol començar a ploure, tan de bo sigui una pluja d'aquestes com la il·lusió del teu relat. Una abraçada!

A ca meva, el, meu pare en deia la butxaca de l'infern i sempre hi havIa alguna cosa X a nosaltresl

Quants records m'ha portat el teu relat.
Et felicito per la teva prosa.
Amb total cordialitat

Bon dia,

No publico a relats en català tot el que escric.

El tema dels comentaris no em preocupa.

Agraeixo el teu interès

Antonio

Un Conte molt curiós. Llegint-lo, de tant en tant, les meves mans anaven a les butxaques. Un bon Conte. Enhorabona PERLA DE VELLUT.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Receptivitat.
Salutacions molt cordials.
....................

Bona vesprada Perla de vellut,

Gràcies pels teus comentaris als meus relats.

M' agradat molt el teu relat i he gaudit molt llegint-lo!

Espero llegir-ne el teu pròxim relat.

Una abraçada

Noia Targarina

Bonic el conte . Que per molts anys ens poguem llegir . Bon any .

I ple d'il·lusions, com la butxaca del sastre, tan ven vestit, El cadellet que va ser el somni d'un nen , les llaminadures, a més de cercar en les butxaques d'un finat, fan
preciós i diferent el relat.

Si, em recorda al calaix de sastre aquesta butaca!
Em recorda a munpare, munpare no era sastre, però era Sabater!
Per uns moments m he tele transportat!
Enhorabona Perla de vellut! Una forta abraçada
!

Què t'has inspirat en allò del "calaix de sastre" per aquesta butxaca de sastre? Deu ser inventada aquesta història, però sembla ben real.

Moltes gràcies PERLA DE VELLUT pel teu amable comentari en el meu relat el despertar dels sentits.
Ens seguim llegint.
Salutacions.
Rosa.

Moltíssimes gràcies pel teu preciós comentari en el relat 'La fàbrica dels somriures'. Com comentes, sí, 'Nua' ve de nuesa i és un pseudònim que va néixer per simbolitzar el què d'escriure. M'agrada molt i em neix de ben endins, de mi mateixa, i em vaig posar un pseudònim per simbolitzar aquesta nuesa. Em dic Núria! I sí, ens seguim llegint i seguim escrivint!!!

Qui persevera alcanca! Et tenim per un gran poeta, però fa temps i temps que has tingut la gosadia de llencar-te a escriure contes. Al començament tot semblava indicar que no t'ensortiries..., que la teva traça només podia trionfar en el camp de la poesia. Però a còpia de fer i desfer, que és com es fa l'aprenent, has anat adquirint mestria i ara amb aquest caramelat conté paleses una millora substancial i a més a més amb una història que ens commou per la dosi d'innocència que transmet on els protagonistes es fan entranyables i propers. El final del conte no ha deixat indiferent a ningú....

Un conte ple de màgia i il·lusions. M'ha agradat molt.

que tinguis un bon any!!!

Bon any 2024 !!!!

Que tinguem tots plegats salut, alegria i ganes de continuar escrivint.

Un relat narrat des del punt de vista d'un nen. Agrada molt veure l'alegria i la ingenuïtat infantils, també les ganes d'agradar dels adults, són coses on tothom hi guanya. Excel·lent el final, on troba una carta de comiat a la butxaca del pare, ell que tantes vegades hi havia buscat, a la butxaca.
Un relat que deixa un bon gust de boca: la il·lusió, la gratitud, el dol, el comiat, són coses que ens parlen de molt a prop.

Hola, Perla de Vellut,
Espero que hagis tingut una molt bona entrada d'any.
D'altra banda, m'agrada quan surts de la teva zona de confort, és a dir de la poesia, i t'endinses en el món del conte.
T'haig de dir que m'ha agradat molt com has abordat la tècnica, cada cop que n'escrius un conte, es nota la millora i la cura de les paraules, espero que si algun dia soc tan valenta com tu i sortir de la zona de confort i escrigui un poema.
D'altra banda, la màgia, la innocència són trets que mai ningú hauria de perdre.
Enhorabona, i espero llegir un altre conte aviat.
Cuida't molt, fins aviat,
Neus

... amic Rafael, els teus escrits son una font de reflexions serenes i profundes.

** En quan el títol del meu comentari del 30 de maig "Decebut i avergonyit" ve ser un fatal error tipogràfic meu per clicar fora de context la tecla equivocada. Disculpes Rafael. Una abraçada.

Que no s'aturi la màgia i en tinguem les butxaques ben plenes 'Perla de vellut' i moltíssimes gràcies pel teu bonic comentari del relat 'Aspirant la vida' de fa uns dies. Per a més relats que ja fan olor de la màgia dels Reis.

Seguim escrivint! No ens aturem!

i la màgia forment part d'un món d'il·lusions i fantasia per en Juli. Una relació entre pare i fill que desprèn una gran complicitat. Petits detalls que omplen les seves vides i que enforteixen el gran vincle que hi entra ells, on la carta de l'acomiadament ho acaba de reafirmar.
Un relat molt emotiu, d'una relació immensament entranyable.

Salutacions PERLA DE VELLUT

Rosa Gubau.