Cercador
No em miren a mi
Un relat de: Angelika PetrosyanEls seus ulls, preciosos com llunes
Els seus ulls, brillant com estrelles
Els seus ulls, no precisen cap fi
Però els seus ulls, no em miren a mi.
M’agrada la forma en la qué riu
I quan s’il·lumina quan somriu
Fa qué al parlar em reanimi
Però els seus ulls, no em miren a mi.
Passant-se els seus dits pel seu cabell
El sol pintant la lluerna pell
Lluent com un univers sencer
Jo per a ell, com una estrella més
Vull acostar-me per parlar-li
Però ja no cal arriscar-hi
El meu cor li crida t’estimo
Però al seu callar acostumo
Totes les fantasies s’en van
Quan les senyals es van captant
I fins aquí ha arribat el camí
Ja qué els seus ulls no em miren a mi!
Els seus ulls, brillant com estrelles
Els seus ulls, no precisen cap fi
Però els seus ulls, no em miren a mi.
M’agrada la forma en la qué riu
I quan s’il·lumina quan somriu
Fa qué al parlar em reanimi
Però els seus ulls, no em miren a mi.
Passant-se els seus dits pel seu cabell
El sol pintant la lluerna pell
Lluent com un univers sencer
Jo per a ell, com una estrella més
Vull acostar-me per parlar-li
Però ja no cal arriscar-hi
El meu cor li crida t’estimo
Però al seu callar acostumo
Totes les fantasies s’en van
Quan les senyals es van captant
I fins aquí ha arribat el camí
Ja qué els seus ulls no em miren a mi!
Comentaris
-
Preciós[Ofensiu]Rosa Gubau | 30-04-2024 | Valoració: 10
Un poema colpidor, sensible, musical. Un amor no correspost. Els seus ulls no em miren a mi.
M'ha encantat Angelika.
Benvinguda a R.C.
Salutacions cordials,
Rosa.